No és estrany pensar que en temps de Jesucrist, tots els jueus o
quasi tots, habitaven Palestina i que la Diàspora, posterior, els
repartí pel mapa mundial d'aquella època. Per això és interessant
anar a les Escriptures, concretament als Fets dels Apòstols
(2'1"11) i llegir: «Durant la celebració de la diada de Pentecostès
els deixebles es trobaven tots junts en un mateix lloc, quan de
cop, se sentí venir del cel un so com si es giràs una ventada
violenta, i omplí tota la casa on es trobaven asseguts. Llavors
se'ls aparegueren com unes llengües de foc, que es distribuïren i
es posaren damunt de cada un d'ells».
«Tots quedaren plens de l'Esperit Sant i començaren a
expressar-se en diversos llenguatges, tal com l'Esperit els
concedia parlar. Residien a Jerusalem jueus pietosos provinents de
totes les nacionalitats que hi ha davall el cel. Quan se sentí
aquell so, la gent hi anà i quedaren desconcertats, perquè cadascú
els sentia parlar en la seva pròpia llengua».
«Estranyats i fora de si deien: ¿No són galileus, tots aquests
que parlen? Doncs, ¿com és que cadascú de nosaltres els sentim en
la nostra llengua materna? Entre nosaltres hi ha parts, medes i
elamites, hi ha residents a Mesopotàmia, en el país dels jueus i a
Capadòcia, al Pont i a l'Àsia, a Frígia i a Pamfília, a Egipte i
les regions de Líbia, tocant a Cirena, hi ha forasters de Roma, hi
ha jueus i prosèlits, hi ha cretencs i àrabs, però tots nosaltres
els sentim proclamar les grandeses de Déu en les nostres pròpies
llengües».
Interessant cartografia. Partia era el nom antic del Korasan,
bressol d'un imperi que anava des de la mar Càspia als rius Indo i
Eufrates, amb metròpoli com Seleusia o Ctesifó. Mèdia, antiga
comarca d'Àsia, capital Ecbàtana, estava primerament dividida en
petits principats i amb Ciaxares esdevingué també un imperi en el
segle VII abans de Crist, conquerit, però, cap el 550 pels perses
de Ciro. Elam, també conegut com Susiana, antic estat veí de
Caldea, capital Susa, els quals reis conqueriren la Caldea però
hagueren de sostenir llavors a Babilònia contra Asíria, que acabà
per derrotar-los.
Capadòcia, a l'oest d'Armènia, amb ciutats tan importants com
Matzaca, Nisa i Nacianzo. Hi ha també Pont, un regne del NE d'Àsia
Menor, a la vora del Pont-Euxino, fundat en el segle IV abans de
Crist per Ariobàrçanes, molt poderós en temps de Mitrídates, famós
per les lluites contra els romans. Reduït el país a província
romana el 62 abans de Crist, es dividí en «Pont-Galàctic»,
«Pont-Polemíac» i «Pont-Capadoci».
Un altre país aquí esmentat, «Frígia» és una antiga contrada del
centre d'Àsia Menor, al sud de Bitínia, poblada pels bebrices, de
raça pelàsgica. Les seves ciutats principals eren Iconi, Cicic,
Lampsac, Abidos, Troia Gordio, Ancira i Pecinunte, que es va fer
famosa pel seu cult a Cibeles. Conquerida per Creso, rei de Lídia,
fou després dominada pels perses, macedonis, gàlates i, finalment,
romans.
No havia estat menys important Pamfília, antiga comarca del sud
d'Àsia Menor, travessada pel Taure, entre la Licia i la Cilícia,
amb Aspendos i Perga com a ciutats principals. I Egipte, Creta,
Aràbia, Roma, Mesopotàmia i finalment, Cirena (d'on era natural
Simó Cirineu, l'home que ajudà Jesús a portar la creu), ciutat i
colònia grega, a l'oest d'Egipte, capital de la Cirenaica.
Tots ells havien acudit a Jerusalem per celebrar el Shavuot o
Festa de les Primícies, el 6 de Sivan, on es commemora l'entrega
dels deu manaments a Moisès i es llegeix el llibre de Rut.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.