Aquells dies de primavera i amb aquesta consigna els anarquistes
de l'Estat espanyol començaven una forta campanya de propaganda
entre les masses rurals, especialment per tota Andalusia. Els
propagandistes escampen la seva gran Idea llibertària a través de
la paraula i del llibre, sempre fent camí, cap a les ciutats més
conegudes i els pobles més amagats. Aquesta mena de fe dels
militants responsables de difondre els aspectes de la seva
ideologia contra vents i tempestes només la trobam, en aquesta
època, entre els rengles anarquistes. Els altres moviments
revolucionaris no manifesten la mateixa confiança ni en la paraula
ni en els discursos. Per als llibertaris, la paraula és l'eina de
la revolució. I en això, l'anarquisme mostra una certa semblança en
la fe religiosa com bé han explicat historiadors com Gilles Lapouge
o Jean Bécarud. Els màrtirs de la paraula també seran un fet en
aquest cas.
Com ho foren els cristians dels primers segles que vessaren la
sang pels evangelis o els protestants del segle XVI que patiren
persecució a causa de defensar la seva Reforma. Així, els
anarquistes que duien a terme aquella missió deien: «Si els homes
practiquen la injustícia i desconeixen la Veritat, que és la
justícia, caldrà predicar-la amb paraules i fets. Per això és
necessària una educació popular...».
I aquesta propaganda, intensa, sacrificada, es multiplica i dóna
com a fruit, el 1901, les vagues, actives en tota Andalusia i també
a les zones industrials de Catalunya i Astúries. Ara bé, la major
part dels pagesos no sabien llegir ni escriure... Així doncs, com
podien arribar a conèixer les idees exposades en els fulls de
propaganda repartits pels anarquistes? Diaz del Moral ho explica.
És un mecanisme primitiu però eficaç. A qualsevol lloc, a qualsevol
racó de la ruralia, on ha arribat un d'aquests quaderns, llibrets o
fulletons, es forma un grup de curiosos, en una casa o en el lloc
que sigui, sota el brancatge d'un arbre o dins un estable, on un
camperol coneixedor de les primeres lletres llegeix en veu alta els
papers. Seguidament munten el debat i no se'n tornen a ca seva fins
que les idees han estat prou aclarides. I aquests homes del camp,
analfabets, que han sentit sonar les campanes de l'anarquisme, fan
també el seu apostolat, ací i enllà, a la taverna o en els camps de
blat. Se n'adonen de la gran sort que tenen aquells que poden
gaudir de la lectura, ells que sense haver anat un dia de la seva
vida a escola, havien de guardar ovelles o porcs des dels sis anys.
La lectura... Quin plaer! Quin llenguatge!
Els més instruïts copiaven, fins i tot, els passatges o les
frases més interessants de qualsevol full de propaganda, amb un
tros de carbó, sobre qualsevol mur emblanquinat, i després, aquells
mots, aquella idea, servia per catequitzar més pagesos. Altres hi
havia que s'aprenien uns textos de memòria i els recitaven a un
altre camperol, fins que també s'ho sabia, com els catòlics el
Parenostre... La premsa libertària es trobava present a tots els
indrets proletaris i els diaris o periòdics més llegits eren El
Productor, Tierra y Libertad, Iluminación... Els llibrets de
Bakunin i Anselmo Lorenzo són guardats i respectats com els
cristians guardaven i respectaven els texts dels catecismes. Tots
tenen clar que la societat, per tal d'esclavitzar els treballadors
i la gent humil, ha fet falses consagracions, com allò que algú és
rei per la «gràcia de Déu» o president de república en nom dels
rics i els poderosos.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.