Les nimfes, del grec numphé, dins la mitologia grega, divinitat
subalterna i femenina dels rius, de les fonts i dels boscos,
personificació de les forces de la naturalesa, eren motiu
escultòric d'una certa freqüència a l'època del barroc. I així, a
Ciutat de Mallorca, el solatge de l'antic Tribunal de Comerç i Sala
del Consolat de Mar, juntament amb el pati i altres elements
arquitectònics del segle XVI desapareguts, constituïa un gran
jardí. A començaments del XVII amb la construcció de la casa
consular i la capella, es procedí a ornar el jardí amb fonts i
escultures. Una de les estàtues refresentava La Nimfa de la Fe i
semblava ser la més admirada per aquella gent de la mar i el comerç
marítim.
I mirau per on, aquell mes de maig, la Nimfa de la Fe apareixia
destrossada. Cercaren el culpable i resulta ser el patró Pere
Fontanilles. Sense contemplacions de cap mena, l'aficaren a la
presó i sentenciaren que només sortiria del seu calabós si pagava
al Col·legi de la Mercaderia dues-centes lliures. El patró
Fontanilles sortí de la presó després de pagar la fiança per ordre
dels Defenedors i va córrer a dir que la malifeta no era tal.
Confessà que amb el permís del guardià de la Llotja fermava una
corda a l'estàtua, no per a fer-la caure sinó amb la innocent
intenció d'estendre una xarxa de pescar per tal que s'assecàs. La
dissort volgué que el cap d'una estona es reunís en aquella zona un
grup de pillets que no tingueren més acudit que estirar la corda,
just quan bufava el vent amb molta força. Caigué la Nimfa i es
trencà en mil fragments. Els Defenedors perdonaren al patró
Fontanilles la meitat de la multa i l'any següent, l'escultor
mallorquí Rafel Blanquer era l'encarregat de «fer una nimfa de
pedra fort brunida, bona e rebedora, que represent la Fe amb sa
creu de bronze semblant a l'altra, que ja està en lo recó de
l'hort, baix del parral de la Llotja, sencera tota d'una peça a
satisfació i contentació dels Magnífics Defenedors» i així,
l'artista, disposava del termini d'un any per a fer l'esmentada
obra. No tingué tampoc sort la nova Nimfa i dues dècades després
formava part del jardí abandonat i presentava mutilacions.
Contractaren el mestre d'obres Joan Canet el qual es comprometia a
restaurar el jardí i l'escultor Antoni Carbonell a «fer el braç de
la Nimfa de pedra, reparar-la, netejar-la e esmolar-la». Així es
degué fer i eren destinades a Carbonell dues-centes lliures moneda
de Mallorca. Anà doncs l'estàtua a casa de l'artista, en el carrer
del Sindicat i en sortí nova. Tanmateix desapareixeria com tantes
altres coses d'aquest país amb el pas del temps i avui només la
podem imaginar, blanca, amb la seva creu de bronze, bella segons
els esquemes grecollatins, de manera que no devia faltar algun
mariner, pescador o home de mar que digués tot contemplant-la allò
de: "Això és una dona i no el que tinc a casa! Però les estàtues
són només estàtues i la veritable obra d'art és feta de carn i
ossos...
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.