Laveran, descobridor del «Plasmodium» (1922)

Aquell era el primer cas que trobava que un protozous, animal unicel·lular, causàs una malaltia en lloc d'un bacteri. Aquesta malaltia infecciosa, endèmica, dels països tropicals, transmesa pel mosquit femella del gènere Anopheles, és doncs produïda pel Plasmodium, que és de quatre castes, viva x, falciparum, ovale i el que en aquest cas ens interessa, el Plasmodium malariae, que sembla que és letal en el deu per cent dels casos no tractats. La seva denominació procedeix de la llengua italiana, és a dir, dels mots malo, mal, i aria, aire, és a dir, «mals aires». El Plasmodium, una vegada inoculat mitjançant la picada del mosquit, entra a les cèl·lules del fetge, on es desenvolupa i multiplica.

Un gran nombre d'aquests protozous passa, aleshores, a la sang i s'introdueix en els glòbuls rojos, multiplicant-se intensament. Al cap d'uns dies, el Plasmodium trenca el glòbul roig tot ple de paràsits joves que s'introdueixen en altres glòbuls. Aquesta sortida concomitant i massiva de paràsits a la sang es manifesta per calfreds seguits de picor febril intensa que es produeix cada quatre dies, d'aquí el seu nom popular de febres quartanes. Les crisis febrils, tan característiques d'aquesta malaltia, van seguides de gran suor i un estat de somnolència, tot això acompanyat d'espantós mal de cap i de vòmits. El malalt presenta un augment del fetge, una anèmia intensa, un color groc de la pell (d'aquí que entre nosaltres fos també conegut el paludisme com a pesta groga, tot i que la malària es diu també paludisme i així, el pacient, té fortes crisis que duren algunes setmanes i reapareixen periòdicament al llarg d'alguns anys.

Després de deu anys més de serveis, en què pogué estudiar milers de casos, tant entre els colons europeus com entre la població musulmana, el doctor Laveran es retirà de l'exèrcit i entrà a l'Institut Pasteur el 1896. Allà dedicà la resta de la seva vida a la investigació de les malalties tropicals i el 1907 li concediren el Premi Nobel de fisiologia i medicina per haver descobert el protozou de la malària. Una vida fèrtil, entregada als altres, amb un compromís total amb la ciència i la humanitat. No se li podia, evidentment, demanar més. Llàstima que molts d'aquells que tenen llums intel·lectuals no mostrin la mateixa generositat.