Cristòfor Colom a Barcelona (1493)

Però l'aventura colombina és tota plena de misteris, intrigues, contradiccions i enganys. Comencem per dir que no tenim el diari autèntic de Colom i de la crònica, escrita per la seva mà, del viatge descobridor. Tenim només una transcripció del frare andalús Bartolomé de Las Casas, amb parègrafs il·legibles i errors cartogràfics i tècnics de tota mena. Però primer de tot ens hem de situar en el problema polític d'aquell moment. Els reis Catòlics patrocinen el viatge i els doblers no surten de les joies de la reina sinó de les gestions dels tresorer de Ferran, Lluís de Santàngel, de la corona catalanoaragonesa, un home relacionat amb molts documents comercials amb València i Mallorca. Encara que en les expedicions a les Índies descobertes hi participen alguns catalans, aragonesos, valencians, mallorquins, menorquins i eivissencs, el regne de Catalunya i Aragó queda privat d'una manera general dels viatges. Es concedeix al port de Sevilla el monopoli del comerç amb Amèrica i se li nega al de Barcelona. Aquesta decisió de la reina Isabel, que significa una trista davallada de calçons del rei Ferran, fa que les noves terres siguin per a Castella, exclusivament. Ja ho diu la divisa antiga: «A Castilla i a León nuevo mundo dió Colón»... Es tractava doncs de demostrar, amb les cròniques oficials, que la gesta descobridora havia estat totalment castellana i que mai no haguera pogut sortir de port català. Així i tot, el pare Las Casas no parla de Palos sinó de la barra de Saltes, una zona d'aiguamolls on no hi havia cap port i que encara avui, amb presència de pescadors, no el veim possible lloc d'ancorament de naus com aquella reproducció de la Santa Maria que va estar tants d'anys al port de Barcelona i que coneixíem molt bé. I si a Huelva hi ha el poblet de Palos i la barra de Saltes, que no és tal barra sinó illot, aleshores amb més fang que terra, a la desembocadura del Tinto i amb un petit canal per on se suposa que sortiren els tres navilis a l'Atlàntic, la qual cosa ens sembla avui impossible; en el Baix Empordà hi ha l'antiga vila de Pals, amb una muralla i un castell, així com la localitat de Salt, ambdós sobre el riu Ter... Ja seria massa gros això... Però pensau que només tenim tradició que ha de menester acte de fe. I si resultàs que per tal d'evitar un litigi entre polítics i comerciants catalans i castellans el pare Las Casas hagués manipulat l'original de Colom que després desaparegué o el varen fer desaparèixer? El pare Las Casas era, potser, especialista en això de vestir un sant i despullar-ne un altre? No fou ell que per tal de defensar els indis americans sotmesos a captiveri recomanà la compra i importació de negres africans? No haurà estat tot això una gran estafa universal? Per què hem de creure textos de segona, probablement manipulats i tot un seguit de llegendes populars? Les nostres especulacions podrien omplir d'interrogants un tom enciclopèdic. Però com que ja no hi canten galls ni gallines que cadascú es conti la pel·lícula com més li agradi.