És publicada a Barcelona l'obra de Jorge de Montemayor Els Set
Llibres de Diana, que dedica a Joan Castellà de Vilanova, senyor de
les baronies de Bicord i Quesa. Per altra banda i a les primeres
pàgines d'aquests textos, els poetes catalans Gaspar de Romaní i
Jeroni Sampere dediquen sengles sonets lloant Montemayor i la seva
obra. Aquest curiós personatge, portuguès, havia nascut a
Montemor-o-Velho el 1520 i d'origen humil, havia guanyat fama a poc
a poc com a cantor i poeta. Passà tota la seva infantesa a terres
portugueses i després passà a la Cort de Carles I, on fou cantor de
capella. El 1544 publicava a Anvers el primer cançoner amb el
conjunt dels seus versos i llavors anà a Anglaterra amb el seguici
de Felip II. De retorn a la Península, passà a viure a terres
valencianes, acollit pel senyor de les baronies de Bicorb i Quesa
que era Joan Castellà de Vilanova, ja esmentat. Traduí part dels
Cants d'amor d'Ausiàs March i va tenir molts amics a la Cort.
Hagué d'anar a les guerres de Flandes i passà després a Itàlia,
tot dedicant el llibre de Diana a la senyora Bàrbara Fiesca, de
Milà, amb qui segurament va mantenir una relació sentimental. I fou
a causa d'un desafiament per amors que morí el 1561 a la regió del
Piamont. No és estrany que Fra Bartomeu Ponce el definís d'aquesta
manera: «Amb amors va viure i amb amors es crià, en amors s'aficà i
sempre amb amors contemplà la vida, els amors lloà i per amors
escriví i encara d'amors morí». Però no tots els seus enemics
tenien per motiu la revenja amorosa i així, la seva literatura, en
part, fou també perseguida. La seva obra Exposició moral sobre el
Psalm 86, publicada a Anvers el 1554, foren declarades sospitoses
d'heretgia i, per tant, prohibides. Escriptor compromès, es va
sentir també atret pel tema social de la seva època i va escriure
una Epístola sobre els defectes, favoritismes i corrupcions de la
vida cortesana i contempla la vida retirada, la vida del camp, com
un alliberament. Tingué per amics alguns dels millors poetes
d'aquell moment com Feliciano da Silva, Saa de Miranda i Gutierre
de Cetina. El llibre de Diana és publicat en les corresponents
edicions a València, Milà, Saragossa, Anvers, Barcelona i
Valladolid, la qual cosa indica l'interès que els seus escrits
despertaven en els lectors. Montemayor ha passat com un dels
creadors de la novel·la de pastors i el personatge, que ha de viure
els vicis i defectes, també virtuts i sorts, de la noblesa
heretada, decideix d'anar a viure, desfressat de pastor, a conèixer
una vida idíl·lica, en permament contacte amb la naturalesa, entre
els camperols. Així, podrà comparar un estil d'existència i
l'altre...
«Què és això, Fortuna? Estic ja a la fi de la meva vida? Ell és
la causa de tot el meu mal i he vessat massa llàgrimes per la seva
causa i encara en vessaré més per tal que em donis alguna
esperança... Desperta Felis si és somni el que tens a sobre...»
Són paraules de l'hermosa Felismena. I és que de vegades Déu
dóna faves al que no té barram!
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.