Joaquín Dicenta (1863"1917) publica El hijo del odio, novel·la breu que ens porta l'aventura i alhora la tragèdia d'un país anònim que ha de sofrir la invasió d'un exèrcit estranger. El relat, que té el mèrit d'anar adquirint progressivament una major tensió a causa de la duresa de les situacions, la descripció dels sentiments i les actituds apassionades o violentes dels protagonistes, és certament colpidor, encara que potser hi sobren alguns tòpics d'aquella època, inevitables. Però Dicenta era un escriptor maleït per raons extraliteràries i no li volgueren reconèixer el paper de novel·lista, només de dramaturg i això amb moltes limitacions. La seva aportació a la literatura, dins el torrent cultural que formen Balzac, Dickens, Hugo, Galdós o Blasco Ibáñez, era d'aigües massa clares, amb un contingut social, compromès, pedagògic, solidari i tot plegat, ètic. Diu un crític: «L'estructura del Fill de l'odi té dues evocacions perfectament definides; una el rebuig a la guerra, a totes les guerres i les seves conseqüències. L'altra com a part de l'apassionada discussió que es produeix en el seu temps entre l'art per l'art i l'art utilitari. En aquests dos casos, Dicenta, escriptor compromès de primer rengle, decideix contribuir al desenvolupament de la consciència dels seus lectors i a criticar de forma aspra les modes literàries de l'època...Dins el relat, el discurs va de la referència evocadora a la generalitzadora. I aquesta segona, abstracta, ideològica, ens situa en un conflicte històric, en una guerra, a qualsevol guerra amb les seves crueltats...». Pens que avui, aquest relat, és, perfectament vàlid. El podríem aplicar, perfectament, al drama de Kosovo, fet que ens permet de considerar Dicenta autor permanent, injustament oblidat per moltes enciclopèdies i llibres de text. Fou un dels fundadors del grup literari GERMINAL i dins aquell grup treballà, com els altres membres, per a la dignificació de l'home. Autor de deu mil cròniques periodístiques, novel·les quasi totes autobiogràfiques, obres de teatre...fou també un home solidari i valent. La seva tasca, dins l'Ajuntament de Madrid en defensa de l'ensenyament primari, apassionat per la pedagogia i la cultura popular, és certament fructífera i lloable. Krausista internacional, apassionat i generós, plorà quan assistí a l'enterrament de Ginés de los Ríos. Per grups, per parelles, es retirava ja del recinte del cementeri civil, protegint-se de la pluja amb la seva capa, quan confessà a Manuel Machado que desitjava un dia reposar en una tomba propera a la de Ginés de los Ríos. No pogué esser. A Alacant es troba soterrat Dicenta, just al davant d'un altre autor igualment generós i solidari, el poeta Miguel Hernández.
Dicenta i el fill de l'odi (1916)
10/05/99 0:00
També a Illes Balears
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula
- SIAU romp el silenci entorn del mestre i cantant Miquel Roldán
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.