Lazear, màrtir de la medicina (1866)

TW
0

Neix a Baltimore County, Maryland, José William Lazear. Es graduà a la Universitat Johns Hopkins el 1889 i obtingué el seu doctorat a la de Columbia el 1892. Després es va unir a l'equip investigador de la John Hopkins i estudià la malària, la malaltia febril deguda a la presència en la sang de paràsits animals del gènere plasmodium. El 1900 el nomenaren ajudant cirurgià en actiu de l'Exèrcit dels Estats Units que l'envià a Cuba, amb l'expedició de Reed, dos anys després d'acabada la guerra contra Espanya. Aquell conflicte féu l'Exèrcit nord-americà més conscient de la malaltia perquè encara que els fusells espanyols causaren un nombre relatiu de baixes entre els soldats ianquis, aquests caigueren, en batallons sencers, a causa de la malària. Nomenat Reed cap d'una comissió per anar a Cuba, on la malaltia era particularment greu per a les tropes ocupants, juntament amb William Crawford Gorgas i el personatge que comentam avui, José William Lazear, investigaren entre tots que la malaltia no es contagiava per contacte corporal, robes, llits... i retornaren a la teoria que les febres es transmetien a causa d'un mosquit. Encarregat Lazear de l'estudi particular d'aquella casta d'insecte, ell, com a experimentació, deixà que l'en picàs un i a causa de la picada morí la setmana següent, el 25 de setembre del 1900, havent estudiat al detall tot el propi procés. Aleshores començaren una campanya per fer desaparèixer el mosquit aedes per destrucció dels llocs on es criaven i evitar les picades tot fent servir els mosquiters. D'aquesta manera, l'Havana es va poder veure lliure de la pesta groga i això facilità la construcció del Canal de Panamà, després que Gorgas adoptàs tècniques per a la destrucció d'aquells mosquits, igualment abundants a l'Amèrica central. El 1901, Reed havia provat que l'agent causant de la malaltia que el mosquit portava era un virus filtrable, del mateix tipus dels que havien estat descoberts anys abans per Beijerinck. Així doncs, la pesta groga fou la primera malaltia humana atribuïda a un virus. La darrera epidèmia d'aquesta febre afectà Nova Orleans el 1905, però aleshores la medicina ja disposava de prou mitjans per combatre-la. Sense sortir del tema, parlem del metge menorquí Francesc Oleo i Carrió (1779"1838), que diagnosticà el 1821 l'existència de la pesta groga en un brot epidèmic, tot disposant un pla curatiu i les mesures per la corresponent campanya de desinfecció. No era, però, la primera vegada que aquesta pesta compareixia entre nosaltres. Josep Ensenyat Rapali presentava el 1871 a la Junta Municipal l'estudi titulat Historia de la Fiebre Amarilla que se padeció en Palma de Mallorca en 1870, setanta-dues pàgines. I el doctor Escales Adrover publicava el 1900 Tres epidemias de fiebre amarilla en Palma durante el siglo XIX. Això significa que la nostra medicina anava, en aquest camp, igual d'investigadora.