Els voluntaris alemanys de Beimler (1938)

No ens referim als soldats que Hitler envià enquadrats dins la famosa «Legión Cóndor» sinó als que s'enllistaren en les Brigades Internacionals per defensar la República. L'abril de 1938 només quedaven mil-trenta voluntaris alemanys, és a dir, menys d'un terç del contingent que havia lluitat aferrissadament en la defensa de Madrid i Brunete. Potser la més coneguda fou la Brigada Hans, en honor de Hans Beimler, comissari polític del batalló «Thaelman», que morí, segons explica l'historiador Alcofar Nassaes, en estranyes circumstàncies. Però qui era Hans Beimler? Tot un personatge. Havia estat mariner de l'Esquadra Imperial Alemanya en temps de la Primera Guerra Mundial i després, revolucionari, havent participat el 1928 en revoltes i mítings obrers. El nomenaren secretari general del Partit Comunista Bavarès i diputat en el Parlament alemany. Quan es complia un any de la seva mort es donà el seu nom a la XI Brigada Internacional i formant part de la XXXV Divisió va participar en els combats de la batalla de l'Ebre. Destacaren d'entre aquells voluntaris alemanys altres importants personatges com Hans Khale o el general Kleber. Hans Khale havia estat un oficial de complement a la Primera Guerra Mundial i quan arribà a Espanya, l'octubre del 36, el nomenaren comandant del batalló «Edgar André», amb el qual lluità en la defensa de Madrid i altres moltes accions. Comandà després la 45 Divisió Internacional i es distingí, com la majoria de tots aquells voluntaris novells i veterans, per una gran disciplina. La seva cançó de guerra Das lied von der einheitsfront es va fer tan popular com Jarama Valley, que cantaven els nord-americans, El Quinto Regimiento o Si me quieres escribir... Conten que quan els voluntaris brigadistes entraren a Madrid ho feren en formació, marxant al pas de l'oca i molts madrilenys, espantats, es pensaren que les avantguardes dels nazis, al servei de Franco, entraven a la capital conquerida. Són els tics inevitables. I en aquells tics, nombroses «guerres civils», sobre el camp d'experimentació de la Guerra Civil espanyola. Així veim com voluntaris alemanys en nom de Hitler s'enfronten a brigadistes esquerrans de la mateixa nacionalitat. Com brigadistes italians amb la bandera de Garibaldi combaten la tropa feixista enviada per Mussolini. Com anglesos per la República espanyola es troben en el terreny de la mort amb voluntaris irlandesos franquistes. Com francesos comunistes troben en els rengles de falange francesos feixistes. Recordem el fill de Bernanos, per exemple, que participà activament en les accions del Conde Rossi, aquí, a Mallorca, com un exemple de totes aquestes contradiccions, mentre son pare escrivia els seus Cementiris sota la lluna per denunciar les repressions franquistes. Tristament, hem de reconèixer aquella terrible frase del general Alexandre Gallifet (1830-1909): «La glòria és la sang dels altres».