Arnau comença lamentant l'absència d'altres estudis previs sobre
la promoció, llevat del cas de Miquel Àngel Riera, que compta amb
l'excel·lent treball de Pere Rosselló Bover i amb un altre llibre
de Vicenç Llorca.
L'estudiosa no acaba de tenir clar el perquè d'aquest
desinterès, però n'esbossa algunes raons: en primer lloc, a
Mallorca, molts autors demanen «hagiografies» i «texts
apologètics», no treballs sincers. Això "al costat de la, per
dir-ho d'alguna manera, complexitat de la societat literària
illenca" és clar, provoca un cert «espant» en el possible
interessat, sobretot si resideix a l'Illa.
En la conversa amb Diari de Balears també sorgeix la
qüestió sobre, si passats trenta anys, no convindria començar a
establir una certa jerarquia crítica entre ells i no presentar-los
com un bloc. Arnau hi està d'acord, però recorda que n'hi ha que
fan servir l'etiqueta com a «autodefensa». Explica, a més a més,
que tots varen començar molt joves i amb escassa formació. Aquests
dos factors, units al suport que reberen del catalanisme i la
consegüent facilitat per publicar, fan que en alguns casos no
s'hagi produït una adaptació als requeriments del present o a la
pèrdua de paper social. A la llarga, «la facilitat inicial ha jugat
en contra de molts», conclou Pilar Arnau.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.