Pilar Arnau publica un estudi sobre els novel·listes mallorquins dels 70

«Narrativa i turisme» n'analitza les primeres temptatives narratives

Bartomeu PicornellPalma26/04/99 0:00

Pilar Arnau, col·laboradora de Balears Cultural i lectora a la Universitat de Böchum (Alemanya), acaba de publicar a Documenta Balear Narrativa i Turisme a Mallorca (1968-1980), un estudi sobre els orígens de la coneguda com generació dels setanta i de les relacions entre la nova indústria que capgiraria l'illa de Mallorca i els incipients texts de Guillem Frontera, Gabriel Janer Manila, Jaume Santandreu, Antònia Vicens, Biel Mesquida, Maria Antònia Oliver i Gabriel Tomàs.

Arnau comença lamentant l'absència d'altres estudis previs sobre la promoció, llevat del cas de Miquel Àngel Riera, que compta amb l'excel·lent treball de Pere Rosselló Bover i amb un altre llibre de Vicenç Llorca.

L'estudiosa no acaba de tenir clar el perquè d'aquest desinterès, però n'esbossa algunes raons: en primer lloc, a Mallorca, molts autors demanen «hagiografies» i «texts apologètics», no treballs sincers. Això "al costat de la, per dir-ho d'alguna manera, complexitat de la societat literària illenca" és clar, provoca un cert «espant» en el possible interessat, sobretot si resideix a l'Illa.

En la conversa amb Diari de Balears també sorgeix la qüestió sobre, si passats trenta anys, no convindria començar a establir una certa jerarquia crítica entre ells i no presentar-los com un bloc. Arnau hi està d'acord, però recorda que n'hi ha que fan servir l'etiqueta com a «autodefensa». Explica, a més a més, que tots varen començar molt joves i amb escassa formació. Aquests dos factors, units al suport que reberen del catalanisme i la consegüent facilitat per publicar, fan que en alguns casos no s'hagi produït una adaptació als requeriments del present o a la pèrdua de paper social. A la llarga, «la facilitat inicial ha jugat en contra de molts», conclou Pilar Arnau.