La sort del diable (1945)

Miquel Ferrà i Martorell23/04/99 0:00

El gauleiter Erich Koch fuig de Prússia quan sap, per ràdio, que el seu estimat Führer es troba assetjat a Berlín per les tropes russes, juntament amb el seu Estat major i una guàrdia de les SS. Fins aleshores, aquest jerarca nazi havia cregut en el miracle militar que profetitzava Hitler però, de cop i volta, tot li queia al damunt. Fuig cap a Schievenhorts, travessa les masses de refugiats que corren perseguits pels russos i a bord d'un navili auxiliar arriba a Hela i embarca en un trencagels. Arriba a l'illa fortificada de Rügen i allà, amb altres capitosts fugitius, es vesteix de civil i celebra la darrera bauxa, amb gatera i orgia sexual. Quan la ràdio dóna la notícia que Hitler és mort, fuig un altre cop i intenta desembarcar a Copenhaguen. No és autoritzat a fer-ho i embarca en el torpediner T-34 i s'amaga al nord d'Alemanya amb el fals nom de Comandant Rolf Berger, i disposa de documents falsos. Al cap de quatre anys de ser cercat per la policia soviètica és finalment localitzat i detingut. Els russos l'entreguen als polonesos i aquests el jutgen i el condemnen a mort. No se sap si fou o no fou executat. Aquest assassí, importantíssim personatge del Tercer Reich, nascut el 1896, membre del Partit Nacional-Socialista des del 1933, és el més fidel seguidor del Führer en els dies difícils dels començaments. Fou nomenat Gauleiter o governador de la Prússia Oriental i quan Rússia fou atacada i conquerida pels nazis, el feren Comissari del Reich a Ucraïna, la qual cosa significà mètodes racistes, gran crueltat i milers de morts civils innocents. Convertí tota la gent de raça eslava i polonesa que pogué aglapir en mà d'obra esclava en un immens territori que s'estenia com un llençol, des de la mar Bàltica a la mar Negra.

Films i novel·les han reproduït els seus mètodes d'extermini. Els alemanys entraven en un poblet rus, de pagesos, i tancaven dones, vells i criatures dins l'església o qualsevol altre lloc públic i calaven foc a l'edifici amb els llançaflames. Tots morien enmig d'un clam espantós. La resta dels habitants, els homes entre quinze i quaranta anys, formaven a fora, arrenglerats, en total desesperació. Qui fugia del rengle, espantat, era immediatament abatut amb trets de metralleta. Els vells no servien per fer feina i anaven a la mort. Els infants podien el dia de demà reclamar la revenja i també eren executats. Les dones, febles per a la feina, també morien, amb excepció de les més belles que eren dedicades a la prostitució per a les tropes de la Wehrmacht. I els vells, per Koch, ja eren carn morta abans de ser liquidats. Però la guerrilla russa i l'exèrcit soviètic contraatacà i Erich Koch, nomenat gauleiter de Koenisberg, amb la categoria de Comissari de la Defensa del Reich, va fer construir fortificacions als esclaus polonesos, que morien com mosques, al peu de l'obra. Tanmateix els russos passaren i els mariscals Txerniakoski i Rokossovski avançaren implacablement.