TW
0

Un crani amb restes de dents de dos milions i mig d'antiguitat trobat a Etiòpia que pertany a una espècie d'homínid desconeguda fins ara podria correspondre al predecessor més immediat de l'home modern, segons les conclusions d'un estudi realitzat per B. Asfaw, del Rift Valley Research Service d'Addis Adeba (Etiòpia) i els seus col·laboradors de diferents centres dels Estats Units i el apó, i que publica la revista Science.

En un altre estudi, J. de Heinzelin, del Reial Institut de Ciències Naturals de Bèlgica, descriu altres fòssils i assenyala que, en el mateix temps i lloc, homínids (no necessàriament pertanyents a la nova espècie identificada per Aswaf), utilitzaven eines de pedra per trinxar la carn i raspar la medul·la dels ossos d'antílops i cavalls. Això constituiex, a judici dels científics, el cas més remot en el temps trobat fins ara d'alimentació amb ajuda d'instruments.

Les restes del nou homínid, denominat «Australopithecus garhi» varen ser trobats prop de la localitat etíop de Bouri, al nord-est d'Addis Adeba, i posseeixen trets que els situen a la primera línia d'una de les qüestions més candents de la paleontropologia: de quina rama de l'evolució sorgiren els humans.