Cussó-Ferrer: 'Es defensa el doblatge al català, però el cinema d'aquí no té sortida'

El director, però, es queixava ahir amargament perquè diu que de cada dia hi ha més pantalles de cinema... «però per mostrar les mateixes superproduccions. Hi ha una contradicció terrible perquè, d'una banda, hi ha una gran publicitat perquè es tradueixin i es subtitulin al català les pel·lícules de fora i, d'altra, ens trobam que el cinema català no té sortida».

Cussó-Ferrer assegura que és més difícil ara estrenar Babauou que no ho va ser el 1992, quan L'última frontera va tenir el seu circuit i «la sort» de fer un recorregut internacional, que el va dur a Berlín, però també als EUA, on va interessar molt en cercles universitaris, com ara a San Francisco o al Lincoln Center, a Nova York. Per això, l'autor es mostrava ahir satisfet de poder estrenar a Palma aquesta producció davant un públic majoritàriament universitari.

Sobre si la televisió podria ser clau per mostrar aquest cinema d'autor, el barceloní va dir que la televisió pública era l'esperança ara fa deu anys, però no pas ara: «L'última frontera s'ha programat com una peli porno, a la una de la matinada. Les televisions al·ludeixen a l'audiència, però la televisió pública hauria de tenir clar quin és el seu paper. Per exemple, basta dir que quan un director nord-americà mor, les televisions ens bombardegen, el mateix dia, amb produccions seves. El mes de desembre va morir el meu bon amic Joan Brossa, al qual vaig dedicar el meu primer llargmetratge: Entreacte. La televisió ni es va posar en contacte amb la productora».