El director, però, es queixava ahir amargament perquè diu que de
cada dia hi ha més pantalles de cinema... «però per mostrar les
mateixes superproduccions. Hi ha una contradicció terrible perquè,
d'una banda, hi ha una gran publicitat perquè es tradueixin i es
subtitulin al català les pel·lícules de fora i, d'altra, ens trobam
que el cinema català no té sortida».
Cussó-Ferrer assegura que és més difícil ara estrenar
Babauou que no ho va ser el 1992, quan L'última
frontera va tenir el seu circuit i «la sort» de fer un
recorregut internacional, que el va dur a Berlín, però també als
EUA, on va interessar molt en cercles universitaris, com ara a San
Francisco o al Lincoln Center, a Nova York. Per això, l'autor es
mostrava ahir satisfet de poder estrenar a Palma aquesta producció
davant un públic majoritàriament universitari.
Sobre si la televisió podria ser clau per mostrar aquest cinema
d'autor, el barceloní va dir que la televisió pública era
l'esperança ara fa deu anys, però no pas ara: «L'última
frontera s'ha programat com una peli porno, a la una de la
matinada. Les televisions al·ludeixen a l'audiència, però la
televisió pública hauria de tenir clar quin és el seu paper. Per
exemple, basta dir que quan un director nord-americà mor, les
televisions ens bombardegen, el mateix dia, amb produccions seves.
El mes de desembre va morir el meu bon amic Joan Brossa, al qual
vaig dedicar el meu primer llargmetratge: Entreacte. La
televisió ni es va posar en contacte amb la productora».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.