Mor Jean Baptiste Perrin (1942)

Va tenir una història petita i curteta?" Demanaria un ignorant, puix el gran defecte que tenim és ben sovint la ignorància. Doncs no del tot, si bé haguera pogut viure més. Nascut el 1870 tenia en el moment de la seva mort setanta-dos anys. Natural de Lille, al Nord de França, aquest savi francès, físic, obtingué el seu doctorat l'any 1897 a l'Escola Normal Superior de París i fou nomenat professor de fisicoquímica a la Universitat de París el 1910, on restà prop de trenta anys. Durant la dècada de 1890 a 1900 estudià els raigs catòdics i demostrà el 1895 que la radiació pot comunicar i produir una gran càrrega negativa en un cilindre sobre el que està incidint. Els raigs catòdics havien, per tant, de consistir en material negativament carregat i d'aquesta manera serien partícules en lloc d'ones. Per altra banda, el 1908 Perrin començà la tasca de determinar la mida, mitjançant l'observació, de les molècules de l'aigua i així, amb el microscopi, comptà el nombre de petites partícules de raïna suspeses a diferents altures dins una gota d'aigua. Trobà la manera d'ajustar les seves observacions a les equacions d'Einstein, i, per primera vegada, la mida apropat d'àtoms i molècules podia ser calculat per mitjà de l'observació real. A la fi, aquelles diminutes entitats, la qual existència havia estat acceptada quasi per fe durant un segle després que Dalton promulgàs la teoria atòmica, aconseguien de tenir la prova de llur existència real i patent. És clar que moltes vegades els enemics de la feina d'altri, els que cataloguen el personatge que no coneixen de vida «curta i petita», s'oposen a les evidències, és a dir, a l'obra del contrari. Així, Ostwald, que s'oposava entossudidament a la teoria atòmica, hagué d'admetre que els àtoms eren objectes reals i no només un elements de ficció de conveniència, com pretenia. En aquest cas Oswald demostrà que el que era «petit i curt» era el seu nivell d'ignorància, un conte que es podria aplicar segons qui. Sembla que Perrin havia comès també els seus errors, ningú no és perfecte, i havia abraçat les ideologies feixistes com les millors del moment. El 1941, després de la desastrosa derrota de França, trepitjat el seu país per les botes dels nazis, es despertà de la seva pardaleria i marxà als Estats Units. Allà va fer valer totes les seves influències en favor del general De Gaulle i el moviment de la França lliure. Així i tot no va veure l'alliberament del seu país i morí a Nova York abans que acabàs la guerra. Però es despertà encara que fos a una hora tardana. N'hi ha que no es desperten mai. I aquests són, precisament, els que tenen una història petita i curteta. I és que no sempre els que mesuren estan capacitats per a mesurar, puix ben sovint, ells mateixos (i no em referesc al gran savi Ostwald) solen tenir la ment més curta que una mànega de guardapits i el seny més petit que les molècules estudiades per Perrin que a més de ser una marca d'aigua mineral fou un home de cervell privilegiat.