Les cartes que envià Churchill a la seva dona el revelen com un home de família

El primer ministre britànic no se separà de Clementine durant 57 anys

ReutersNova York05/04/99 0:00

Va ser un dels pilars d'aquest segle, més recordat amb un habano entre les dents i els seus dits fent el senyal de la victòria mentre conduïa a Gran Bretanya a través dels obscurs dies de la II Guerra Mundial. No obstant això, molt pocs recorden que Winston Churchill va ser a més un home de familia que no se separà de Clementine, la seva esposa durant 57 anys. Clementine Hozier va veure per primera vegada Churchill el 1904 i quatre anys després d'un sopar va servir com a escenari per al seu incipient romanç. Va ser en el Blenheim Palace on ambdós intercanviaren notes per concertar un passeig pel jardí de les roses, la primera carta en una correspondència que durà tota la vida i que ara va ser recollida en Winston i Clementine: Les cartes personals dels Churchill, publicat recentment per Houghton Mifflin. «Crec que és molt commovedor veure quan frescs són l'afecte i l'amor, fins i tot en les cartes de gent bastant major. Eren molt demostratius i afectuosos, amorosos», va dir Mary Soames, la més jove i única sobrevivent dels fills de Winston i Clementine Churchill, que edità la col·lecció.

De fet, moltes de les cartes acaben amb «besades per a la meva dolça i estimada moixeta Clemmie» de part de Winston o els toscs dibuixos de Clementine de moixos amb coes entrellaçades. «No érem en absolut una família estúpida», conta Soames. Les cartes revelen bastant respecte de les conegudes passions de Churchill, com la pintura, Chartwell Manor, una casa de camp comprada el 1922, i les seves preocupacions de pare, especialment a l'hora de comprar juguetes per a la seva filla Diana. «Vés alerta que no vagi a llepar i despintar els animals de l'arca de Noè. Vaig estar a punt de comprar-li animals blancs, però decidí arriscar-me amb els de colors. Són molt més interessants», aconsellava a Clementine el 1911, quan era secretari britànic de l'Interior.

Fins i tot abans de ser posat a prova com a primer ministre britànic durant la II Guerra Mundial, Winston Churchill va participar en la campanya de la Península de Gallipoli, en el primer conflicte bèl·lic mundial.