La música perd el missatger de la pau

El violinista i director d'orquestra Yehudi Menuhin morí ahir als 82 anys d'una crisi cardíaca a Berlín

Yehudi Menuhin.

Agències/dBPalma13/03/99 0:00

Yehudi Menuhin morí ahir a Berlín als 82 anys d'una crisi cardíaca produïda per la bronquitis que patia des de feia alguns dies, segons anuncià el seu agent. Va morir just un any, dia per dia, després que el genial violinista actuàs per darrera vegada a Mallorca. «La música pot ajudar a combatre les desgràcies d'aquest món», digué aleshores la llegenda del violí i la batuta. El seu art oferí una nit màgica a l'Auditòrium. I no fou l'única. Precisament la primera de les quatre visites del mestre a Mallorca havia estat també a l'Auditòrium. Fou l'any 1985. Menuhin fou el convidat d'or de la Conselleria d'Educació i Cultura per a la culminació de l'Any Internacional de la Música Europea, els tres-cents anys de naixement de Bach, Haendel i Scarlatti. Repetí escenari cinc anys més tard. El 7 de novembre del 1990, i ho féu per dirigir la Simfònica de Varsòvia que interpretà obres de Wagner, Prokofieff i Beethoven.

No fou fins l'any 1996 que Menuhin tornà als escenaris de Mallorca. Aquesta vegada fou, però, al Festival de Pollença que celebrava la XXXV edició. Menuhin dirigí la Simfònica de Varsòvia amb un programa íntegre de peces de Beethoven. «La música de Beethoven pertany a tothom», digué a la seva arribada a la nostra Illa.

Aquest fou l'únic concert a Mallorca fora de l'Auditòrium ja que en la que ha estat la seva darrera actuació a l'Illa, fa tot just un any, tornà a l'escenari del passeig Marítim. En aquesta ocasió, la Menuhin Festival Orchestra va interpretar peces d'Schubert sota el mestratge de Menuhin.

Nascut a Nova York el 22 d'abril de 1916 de pares jueus russos emigrats, Yehudi Menuhin va aconseguir que el seu nom fos associat al violí en els cinc continents durant les tres darreres quartes parts de segle, fins i tot quan ja no tocava en públic com a solista.

Menuhin, que serà enterrat a Londres, va conservar fins el final de la seva intensa vida la convicció que va adquirir essent nin que la música «pot apropar els homes i curar-los». El seu nom, de fet, és sinònim de missatge de Pau.

Ciutadà del món, però establert a Londres des de 1959, va ser nord-americà, es va fer suís el 1970 i finalment, britànic, el 1985, i després va ser nomenat Lord per la reina Isabel II. L'any en què va complir els 80 anys, va publicar un llibre el fil conductor del qual era el seu instrument musical sota el títol La llegenda del violí.

La història que contava d'aquest «instrument de totes les civilitzacions» servia de pretext per desgranar els seus records i evocar les grans trobades de la seva vida, des dels seus primers mestres de violí a 1921, Sigmund Anker i Louis Persinger, quan se'l considerava ja un nin prodigi.