Miquel Ferrà i Martorell05/03/99 0:00
TW
0

L'escriptor nord-americà, el gran profeta de la generació Beat, el que havia de ser cap del progressisme juvenil en el país més poderós del món, és fotografiat per la premsa quan crema una creu en el barri negre d'Orlando, tot seguint l'estil propagandístic del Ku-Klux-Klan. Morí de cirrosi, als 47 anys, deixant obres com En el camí, Àngels de la desolació, La vanitat de Duluoz, textos on tots els conflictes morals de l'autor es troben ben reflectits. He de reconèixer que Jack Kerouak m'enganà fa ara una bona grapada d'anys, el 1968, en ocasió de publicar la meva novel·la en castellà Golpe de Sol (Premi Nacional de Novel·la Curta), quan aquella generació beat representava el punt de partida d'una revolta universitària i juvenil mundial. No resultava difícil situar el meu protagonista de ficció al costat de Marlon Brando, James Dean, Elvis Presley... Jack Kerouac. El crític Gabriel Hernández, tot referint-se a la meva novel·la, va escriure: «Golpe de Sol és un títol ben adient per a una novel·la del nostre temps. Un sol que tantes vegades enlluerna o cega, sobretot per aquells que no han pensat que en la seva lluentor, la seva calor que és vida, pot cremar les ànimes. Aquest cop de sol, que al protagonista del relat li descobreix una immensa brutor humana...».

Jack Kerouac, però, col·laborà activament a augmentar aquella immensa brutor humana i traí tot el que hi havia de positiu en el moviment beat dels cinquanta. Sembla, fins i tot que, com diu Barry Miles, des del 1954 fins a la seva mort, Kerouac se n'anà cap a l'extrema dreta i fou simpatitzant del Partit Feixista d'Amèrica. Des d'aquesta posició defensà públicament, tot un seguit de vegades, la supremacia de la raça blanca i va fer de paraula i per escrit propaganda antisemita. Què més voleu? Qui ha dit que l'obra i l'autor no són com el caragol i la seva conquilla? El biògraf esmentat afirmava que Kerouac «fou una persona insensible, covarda i egoista, un etern adolescent. Aquesta visió immadura del món explica tal volta el seu èxit entre la gent jove però incapaç d'enfrontar temes seriosos...».

Ara, el mite Jack Kerouac és finalment desmuntat, és només fum de qui va voler matar fantasmes tota la seva vida. Heterosexual i homosexual, incestuós amb la seva mare, casat tres vegades, conservava en el seu cor quelcom de la consciència moral puritana i probablement aquests escrúpols el dugueren a la beguda i la mort.

Homosexual i homòfob, no s'aclaria. Deia «els maricons no són artistes» i només perdonava Marcel Proust. I al mateix temps, com una contradicció més, presumia d'haver tingut relacions sexuals amb Salvador Dalí en els urinaris del Russian Tea Room de Nova York.

Un altre dels seus amants masculins fou Neal Cassady, amb qui mantingué correspondència privada que després, temorós que aquesta pogués sortir a la llum, volia recuperar. En resum: Tot un caramel.