«El cinema és l'assignatura pendent de l'escena interpretativa catalana»

Pep Armengol és el director del càsting que s'ha fet a Palma per a «El Mar»

A.NÚÑEZ.Palma05/03/99 0:00

Diu que el 1998 ha estat el seu any privilegiat. Ha participat en dues pel·lícules de Ventura Pons, Carícies i L'arbre de les cireres, també va realitzar al llarg d'aquells 365 dies el que considera el que ha estat el seu màster, la pel·lícula La ciudad de los prodigios, de Mario Camus. És Pep Armengol, l'actual director de càstings a les produccions dramàtiques de la Televisió de Catalunya, que aquests dies ha estat agafant la mida als joves talents de Mallorca de cara al rodatge d'El Mar.

"Quina és la tasca d'un director de càstings?
"Estudiar-se el guió, els personatges i la seva descripció. Tot tenint en compte el punt de vista del director. Jo establesc la metàfora amb un pintor: si es tracta de Botero, voldrà persones grasses, i si és el Greco, voldrà físics alts i prims. He de cercar i proposar els millors actors per a uns papers determinats, atenent a les necessitats de producció.

"Tens una experiència d'onze anys en aquest àmbit. Quins actors has descobert?
"Vaig aconseguir Ariadna Gil per al seu primer paper protagonista a El complot dels anells. També vaig triar Laia Marull per al paper a Estació d'enllaç. Irene Montalà va debutar a Poble Nou com Júlia. Però potser la més coneguda sigui Ingrid Rubio, que vàrem descobrir en els anuncis de sopes.

"En destacaries cap?
"Això mai no es pot dir. Depèn molt del projecte. Un actor no pot fer tots els papers, al marge dels intèrprets camaleònics, com pot ser Peter Sellers.

"Amb la teva experiència com a base, podries fer una anàlisi de l'estat actual de l'escena interpretativa de parla catalana?
"Podríem dir que els actors han pres el seu lloc. Abans tot era molt anònim i els espectadors coneixien les companyies i els directors. Això és conseqüència del boom de les produccions dramàtiques televisives, el qual he tingut l'oportunitat de viure. S'ha potenciat el teatre i hi ha hagut un creixement d'espectadors brutal. Però jo, com a home de teatre, trob a faltar espectacles que trenquin, que són els que fan evolucionar aquest art. A la tele, de cada vegada és més difícil aixecar el llistó, perquè ja està molt alt. L'assignatura pendent és el cinema. S'hauria d'invertir més en produccions pròpies i no preocupar-se tant pel doblatge al català dels films americans.

"Després del càsting realitzat a Palma per a El Mar, comença a perfilar-se el grup de protagonistes?
"S'està fent una primera selecció, amb els resultats de les proves de Madrid i Barcelona, a més de les d'aquí. Amb aquest grup més reduït cal fer més proves per decidir quins dels aspirants són els que més encaixen en els papers.