Els cans domèstics i el «Llibre d'Enoc» (1892)

Miquel Ferrà i Martorell27/02/99 0:00

Un grup d'estudiants anglesos descobreix a Sèrbia un manuscrit certament curiós. Es tracta del Llibre dels Secrets d'Enoc, també conegut com l'Eslavònic Enoc, ja que sembla una traducció dels «textos» sagrats dels primers anys del cristianisme. Un cop estudiat, va rebre encara una tercera denominació: El segon Enoc, ja que el primer, més conegut, és l'Ethiòpic. Aquesta obra fou traduïda a l'anglès per Canon R.H. Charles i el doctor W.R. Morfill i posat, després a l'abast, dels estudiants de teologia britànics. Escrits que formen part de tot el patrimoni literari evangèlic anomenat «apòcrif»... Però una acurada anàlisi per part dels investigadors moderns ens destapa que el Llibre d'Enoc té una gran semblança pel que fa al llenguatge, a les imatges literàries i estil amb els altres quatre evangelis, és a dir, els que corresponen als escriptors sagrats sant Mateu, sant Marc, sant Lluc i sant Joan, els quals feren memòria de la vida pública de Jesucrist però també dels seus ensenyaments. Evangeli, del grec euaggelion, que significa la bona nova és doncs un missatge i el llibre compost per un dels nombrosos Enoc de la terra bíblica, perllonga aquest missatge doctrinal sobre aspectes que en aquests moments ens poden semblar útils.

Així en el 58:2"6, llegim: «El Senyor reuní tots els animals domèstics i salvatges del món i tots els ocells i els dugué al pare Adam, perquè aquest els havia de posar nom a tots. A tots els va fer muts per tal que la seva submissió a l'home fos completa.
»D'aquesta manera l'home esdevingué el responsable de totes les possessions del Senyor. Per això no serà jutjat cada ésser viu de la terra. Únicament l'home. I quan arribi el Judici Final, l'esperit dels animals serà testimoni en favor o en contra de l'home, segons el tracte que n'hagi rebut».

Heus aquí una norma ètica de primer ordre quan en el nostre món els animals, cans i moixos especialment, són víctimes de la crueldat de l'home o dels ensinistradors assassins, organitzadors de bregues a mort de les pobres bèsties. Va fer Déu les criatures no humanes per a diversió dels humans? Va posar els irracionals sobre la terra per tal que els racionals hi poguessin jugar a la tortura? Però tornant al «llibre», el doctor Charles F. Potter arribava a la conclusió, després de comparar paraula i paraula, sentència i sentència, dels textos «beatífics» d'Enoc amb els de Mateu i Lluc, d'una mateixa identitat d'expressió.