Antònia Font: «Hem tingut molta sort»

Davant l'acceleració en el procés normal d'un grup musical, Pere Estarelles (baix), Joan Miquel Oliver (guitarra), Pau Debon (veu), Jaume Manresa (teclats) i Pere Manel Debon (bateria) no poden fer més que sentir-se afortunats.

"Quina ha estat la trajectòria d'Antònia Font fins arribar al punt de gravar un primer disc?
"Ha estat una trajectòria normal, però en el nostre cas la veritat és que sempre ens ha anat molt bé. Només fa dos anys que ens vàrem ajuntar i ja hem gravat un disc. També hem tocat sovint a bars i a revetles, fent temes nostres, quan la gent normalment prefereix versions conegudes. Però intentam que el públic s'ho passi bé amb les nostres cançons i hem obtingut una bona resposta.

"Precisament per això, per les taules que teniu a dalt de l'escenari, heu tingut més oportunitats per poder gravar el disc?
"Sí. Les discogràfiques que s'han interessat i s'han posat en contacte amb nosaltres ho han fet perquè ens han vist en directe.

"Així doncs, considerau que heu estat afortunats.
"Realment, ens ha anat molt bé. És molt difícil arribar a fer un disc en les condicions que l'hem pogut fer nosaltres. Hem tingut sort, i reconeixem que no és normal el que ens ha passat. Però també hem de pensar que feim una música molt original i fresca que agrada la gent, perquè és molt ballable, i als concerts això és molt important. Des del començament ens vàrem plantejar fer les actuacions que a nosaltres com a espectadors ens agradaria trobar a una revetla.

"Heu definit aquesta música vostra de mescla ètnica amb predomini d'aires mediterranis. Realment voleu que soni així?
"Bé, realment, ètnica no és. Hi ha ritmes llatins i sud-americans de Brasil o Cuba, però també feim melodies mediterrànies i cançó popular. Això no obstant, no és exclusiu, perquè també interpretam reagge, rock i funky. Nosaltres anomenam a tot això estil rock colflòric, però és per posar-hi un nom, perquè no ens emmarcam en cap estil determinat.

"Llavors, l'eclecticisme marca la vostra música?
"No exactament. És més aviat el fenomen contrari. L'eclecticisme seria intentar mostrar la varietat. Però en el nostre cas, el resultat final és una cançoneta agradable que no sona a diversitat i que no desborda aquell que l'escolta.

"Tornant al disc, com valoraríeu el resultat d'aquest àlbum de debut?
"És un disc molt poètic, molt coherent. No són cançons disperses, sinó que conten una història estètica sense argument que vol reflectir una visió del món. Un altre detall és que potser a les lletres hi ha un to més melangiós que no a la música.

"Antònia Font té un grup de seguidors fidels que van allà on vosaltres anau. Quin és el secret d'aquest èxit?
"Sobretot la marxa, la diversió i el bon rollo que els aportam durant les nostres actuacions. I també que els nostres amics ens estimen molt. Però a nosaltres el que ens agrada és veure com gent que no ens coneix de res surt satisfet dels concerts que feim. No obstant això, tots aquests nous seguidors tenen una àrdua feina per davant abans d'arribar a ser del club dels cibernautes.