Neix *El encapuchado', terror de gàngsters (1947)

Miquel Ferrà i Martorell21/02/99 0:00

La literatura de quiosc, la novel·la popular, a quatre pessetes l'exemplar, una seixantena de pàgines a doble columna, compta des d'aquesta data amb una nova criatura de ficció, «El encapuchado», que distraurà els pocs moments d'oci de la soferta classe proletària de la postguerra. Dins l'escenari novayorquès, un home, elegant i de bona família, decideix sortir les nits, ben mudat, amb el cap cobert amb una caputxa negra, a netejar la ciutat d'assassins i delinqüents. L'autor d'aquest personatge és Guillermo López Hipkiss, que amb el temps només se signarà Hipkiss i amb una imaginació desbordada, potser massa trepidant, ens llança «el encapuchado» a través de la selva dels gratacels i els rius automobilístics, de les ampolles de whisky i dels paquets de tabac ros, de les vestimentes urbanes ben calçades i encapellades, per a goig dels qui aquí portaven boina, calçons arrugats amb sargits i imaginaven que el campanar del seu poblet era una torre de pisos plena d'anuncis lluminosos. Tots els tòpics imaginables, cases misterioses, aiguamolls plens de cadàvers, fantasmes a mitja nit, clavegueres poblades de monstres...van apareixent en aquesta publicació de la «Cliper», barcelonina, que amb un centenar de títols d'aquesta col·lecció posa una mica de color entre tot el paper periodístic, marcat pel Règim, que es veu pels carrers.

«En el Jumping Bean es jugava, però molt discretament. Era un lloc freqüentat per gent amb doblers que hagués donat el que fos per no trobar"se embolicada en un escàndol. El preu de les consumicions assegurava que només aquells que estiguessin disposats a tirar dòlars hi tinguessin entrada. Per tal que els clients, resultassin, en tots els aspectes, gent selecta, tot aquell que fes olor de gàngster topava amb la porta tancada, malgrat dugués a la butxaca un feix de bitllets. No és que l'olfacte dels porters es distingís per la seva finor i així, per a ells, només era gàngster aquell que parlava amb veu cridanera, feia servir paraules grosseres, vestia malament o portava armes que hom endevinava sota la roba...»

Desviar la mirada del trist panorama de fam i bloqueig econòmic d'aquest país tenia el seu mèrit. Poca cosa més es podia fer. Aquí, on en nom de la nova Espanya es predicava cada dia que no exsitia la corrupció perquè els valors cristians ho impregnaven tot i les ideologies del nacionalsindicalisme imposaven pau i germanor, resultava edificant una Nord-amèrica llunyana amb policies venuts, fiscals al servei dels caps de quadrilla, armes pertot arreu i molta intriga...

«A les deu i cinc del vespre el taxi s'aturà a la Tercera Avinguda, vora el cap de cantó del carrer 27. El passatger pagà el preu del viatge i baixà del cotxe carregat amb un voluminós paquet, posant"se a caminar cap a la badia. A la Segona Avinguda, cantonada del carrer 28, mirà, nerviós, a dreta i a esquerra, sense esbrinar"hi res d'estrany. Havia llogat una barca, lligada al davant del carrer 28. S'hi embarcà amb el seu paquet, mirà el rellotge i desfent"se dels lligams, remà en direcció als molls Erie. Es trobaria a la meitat del camí quan veié, de sobte, un llumet vermell que es canviava en verd i després en blanc...».