DdB entrevista Els Matamala, que actuen avui vespre a la Sonotone

Pere Fernández, Ricky Gil, David Carreras i Albert Gil fan avui una aturada més a la seva gira de carretera i flassada, la Road and Blanket Tour 99. Aquest cop, també d'avió.

"L'àlbum més complet, el més enèrgic i el primer conceptual. Tot això és 'Trotter'? 
"Aquest disc és conceptual perquè guarda una temàtica amb les lletres. Parla del que fem habitualment, del que coneixem des de fa dos anys, que és tocar cada cap de setmana i fer molts quilòmetres a la carretera, dormint en pensions «cutres». I Trotter és enèrgic i contundent perquè és l'àlbum més pensat, on tot és més concret i on es nota una millor preparació. Vàrem estar treballant dos mesos al local abans d'entrar a l'estudi per tenir-ho tot molt clar.

"Arribau a Palma per primer cop després d'haver actuat arreu de les Illes en diferents ocasions. Quines expectatives teniu? 
"En realitat no sabem perquè mai no havíem vingut aquí. Normalment ens contractaven ajuntaments o sales determinades. Segurament Palma és una de les poques capitals que ens queden per visitar, i per aquest motiu tenim l'emoció de veure què ens trobam.

"Per venir aquí heu necessitat alguna cosa més que una flassada i una carretera. Què és el que us fa travessar tan sovint la mar per visitar les Illes? 
"Totes les vegades que hem vingut, des de fa ja tres anys, hem rebut una molt bona acceptació. El secret és que ens encanta venir a les Illes i això es nota en la nostra actitud. La gent valora que estiguem a gust. A més, ens oblidam per uns dies de la furgoneta, de la carretera i de la flassada.

"Canviant de tema, què queda de Brighton 64 i de Brigatones a Matamala? 
"Tres cançons que encara toquem als concerts, La casa de la bomba, La calle 46 i En mi ciudad, perquè hi ha molta de gent que els agrada sentir-les. Hem de tenir en compte que no només toquem per a nosaltres mateixos, sinó també per al públic que ens ve a veure. Tot i que normalment el repertori és dels temes nous, aquestes cançons encara hi són presents.

"El power pop amb què definiu el vostre estil actual és el resultat de tot plegat o representa un canvi radical? 
"No, canvis radicals no n'hi ha hagut. Hem anat fent petites variacions. Fa molts d'anys que ens movem al món de la música, i entre el primer àlbum de Matamala i aquest darrer potser sí que es pot identificar un canvi radical, però si mires passa per passa tota la trajectòria del grup t'adones que les variacions han estat graduals, a poc a poc. Tot i així, Trotter és bastant diferent a l'àlbum anterior, el City night life.

"I quina ha estat la trajectòria fins arribar al moment actual? 
"Hem passat d'una època més tranquil·la de sons acústics a l'època del pop canyer i electrònic del Movierecord. El City night life és un disc de rareses, i ara hem fet un treball més inclassificable, més de rock cru i dur. Ens ha sorprès que les crítiques són millors que mai. Trotter pot arribar a ser amb el temps un disc de referència, un clàssic, el que suposa una fita que tot grup de música pretén assolir.

"La Road and Blanket Tour és només una passa endavant en el vostre camí. Què us queda per veure als Matamala? 
"Ens agradaria sortir una mica més a l'estranger. Ho intentem, però és molt difícil. De moment hem d'anar pel maig a Alemanya, Holanda i Bèlgica. El circuit espanyol el tenim bastant recorregut, i sortir fora és bo per al grup, perquè permet obrir nous horitzons a la nostra música. Segurament, aquest serà el propòsit per a enguany.