Els escriptors a l'índex inquisitorial (1756)

Amb l'entrada del segle XVIII i de cada vegada més, els esdeveniments demostraven que la Inquisició lluitava, quasi inútilment, contra la maror de canvis nascuts de les idees il·lustrades i després de les ideologies revolucionàries. En aquesta data condemnava i posava en el seu índex l'obra de Rousseau Origine de l'inegalité, les Lettres philosophiques de Voltaire i les obres de Burlamaqui i La Bruyère. Aquest atac continuà poc després amb la condemna de les Lettres de Montagne de Rousseau i els Pensées philosophiques de Diderot i, així, el Sant Ofici esdevenia una mena de comissió per a la censura de llibres. Posà en la llista el Progrés de l'esprit humain de Condorcet i el «tribunal» s'escandalitzà quan Godoy aprovà el primer decret de tolerància del seu govern, segons el qual era permès a qualsevol fabricant, impressor, comerciant, estranger, encara que fos protestant, establir-se dins territori espanyol. Però encara hi havia una ombra que jugava amb el racisme, els prejudicis i els odis del passat: els jueus quedaven fora del decret, expressament... Els pares dominics, dipositaris dels sambenets, cofundadors del Tribunal, eren criticats així per George Sand: «Aquests pares dominics eren savis, homes de lletres, fins i tot artistes. Tenien vastes biblioteques on les subtilitats de la teologia, relligades en or i tafilet, exposaven damunt prestatges de banús els seus marges resplendents de perles i robins; i mentrestant a l'home, aquest llibre viu on Déu amb la seva pròpia mà ha escrit el seu pensament, el davallaven viu i el tenien amagat dins les entranyes de la terra...».