Les bàrbares bregues de cans (1917)

Sembla que actualment funciona a Mallorca i a altres indrets de l'Estat una màfia dedicada a organitzar bregues de cans. Gent sense escrúpols, converteixen un animal «amic de l'home» en una autèntica fera, una arma letal, i per tal de preparar-lo o com solen dir, entrenar-lo, li duen pobres canets, altres indefensos animals que han estat robats de ca seva o que han trobat perduts pel carrer. De cada un d'ells en fa el gos lluitador una carnisseria i així, amb el gust de la sang, esdevé, de cada cop més, un perill públic. Però res hi ha nou sota la volta del cel i tal dia com avui, fa molts anys, el setmanari La Veu d'Inca feia la següent denúncia: «El dia 23 del mes passat, a les tres i mitja del capvespre, al bell mig de la plaça, en feren una que segurament quedarà escrita en lletres d'or en els annals de la barbàrie, tant pels gloriosos noms dels cans com pels doblers que s'hi jugaven, uns dos mil duros, com per la gentada que s'hi congregà, unes quatre mil persones, amb un centenar de carretons. Quan sortiren a l'arena els pobres cans, un de Campanet i un altre de sa Pobla contra un de Santanyí, hauríeu pogut sentir els cruixits de dents dels espectadors que sentien vius desitjos de veure destrossa. A un senyal del quefe de camp foren amollats els cans, que s'envestiren amb tota la ferocitat que la multitud esperava. I allà hauríeu sentit grinyols dolorosos i queixalades que haurien xapat un home; crits de salvatgisme enfurismant el ca per part d'aquell que s'hi jugava el pa de la dona i els infants; i sang i baves immundes i cares pàl·lides d'ira i cares enceses de ferotge entusiasme... El ca de Santanyí va esser vençut traïdorament puix es diu per Campanet que el preparador de l'animal, venut als seus contraris, el va fer estar en remull tot el dia abans...i llavors l'engatà de rom cremat. Així, el ca santanyiner, sobre el qual el seu amo havia posat tota la seva confiança i una cartera ben plena, va perdre lluitador i doblers. Però els cans vencedors foren saludats amb crits, capells en l'aire i desmais de goig. El ca de sa Pobla, en entrar al seu poble, va esser rebut amb música que l'acompanyà fins a la plaça, on fou posat damunt un cadafal i obsequiat amb un repertori ben florit...».