Festa de Lourdes a Crestatx (1918)

Els casos de guariment eren també enregistrats amb tot detall.
«El primer és un fadrí de dinou anys que a causa d'una forta pulmonia quedà amb una tossina tan horrible que no podia dormir gens ni deixava dormir els de ca seva. Pareixia que era tísic i sempre seguit se treia una brutor feresta... Al cap de cinc mesos el mostraren als metges de Palma i passats tres mesos més es trobava ben igual. Aleshores feren una promesa a la Mare de Déu de Lourdes i començà a millorar i després es posà bo i avui va al camp a fer feina i se sent amb tanta força que diu que se carregaria a l'esquena un sac de nou arroves...».

La vida de Santa Bernadeta (1844"1879), que amb les seves visions donà origen a les peregrinacions cap aquell santuari francès, era explicada des de les trones i coneguda per tots els mallorquins en un moment de gran angoixa social, quan la Primera Guerra Mundial, amb els seus milions de morts, ferits i mutilats encara durava...

«L'altre és un home casat de vint-i-vuit anys que tenia cambres de sang i malgrat es mostrà als metges no li pogueren aturar. No podia menjar res absolutament i per ordre dels doctors només prenia llet amb terrossos de neu... Després de dos mesos, acabat del tot i just amb la pell i els ossos, els seus pares prometeren una missa a Lourdes i, complint la dita 'a Déu pregant amb so mai pegant', varen resoldre d'anar a Ciutat, i com el malalt no podia caminar, el dugueren amb el tren, amb una cadira de braços i com que era pobre no tingué més casa que l'Hospital. Al tercer dia ja li donaren menjar i quinze dies després ja estigué bo del tot, i avui, després d'alguns mesos de no haver-se queixat de res absolutament, se troba sa i robust i cada dia va a la marjal i amb gran força maneja el càvec i la rampaina...».

I Mossén Joan Parera Sansó escrivia: «Són moltes les curacions que ha obrades la Mare de Déu de Lourdes segons creuen els malalts curats i comproven les presentalles oferides, entre les quals hi figuren quatre mortalles».

I dóna compte d'una desena més de curacions, totes elles mitjançant l'aigua de Lourdes duita a Crestatx i on s'ha reproduït el coval i la sagrada imatge. I com que diuen que la fe mou muntanyes, la devoció s'escampava amb gran rapidesa. Llavors, els mal anomenats «feliços anys 20» en minvarien la força. La gent només aixeca la mirada al cel quan ha caigut per terra, amb el nas dins el fang.