Miquel Ferrà i Martorell03/02/99 0:00
TW
0

Fa just ara una dècada, Alfredo Stroessner, general d'origen alemany, era enderrocat. Es mantingué trenta-cinc anys com a dictador del Paraguai i en tot aquest temps organitzà eleccions fraudulentes, sempre vencent sense cap dificultat. Prohibí al poble, tres milions i mig d'habitants, qualsevol casta d'oposició al seu sistema. Alfredo Stroessner havia arribat al poder el 1954 amb un cop d'estat i volgué legitimar la seva autoritat tot presentant el Paraguai com un baluard contra el comunisme. Washington li donà el vistiplau i la CIA, protecció. Així, sota el Règim d'Stroessner, els atemptats contra els drets humans, la repressió més violenta i l'asil entusiasta als extremistes de dreta foren coses habituals.

Convertí el país en refugi segur de criminals de guerra, com el nazi Josef Mengele, el metge de la mort, i també dictadors exiliats i traficants de droga. L'enderrocà el general Andrés Rodríguez, el seu consogre. Stroessner tenia en contra seva molts aspectes negatius de la situació econòmica com l'atur i un deute exterior que passava dels dos mil milions de dòlars. Així les coses, el general Andrés Rodríguez, seixanta-quatre anys, el seu immediat company d'armes, casat i pare de tres filles, una d'elles casada amb un fill del dictador, es fa seu el poder en nom de la «defensa del catolicisme» i de l'ordre nacional. Stroessner és detingut i els seus partidaris es llancen al carrer. Els combats entre les diferents unitats de l'exèrcit provoquen la mort de trenta soldats. El general Rodríguez destitueix una cinquantena d'oficials contraris i posa en el seu lloc militars que han participat en la conspiració. Però Rodríguez sap com atreure's el poble. Fa anunci d'eleccions presidencials lliures per al simbòlic «primer de maig» i aixeca totes les prohibicions que ofegaven la premsa i els partits polítics. Només els «comunistes» són declarats fora de la llei. El primer de maig, el general Andrés Rodríguez és elegit president per una majoria de votants i amb aquesta operació de maquillatge el país continua endavant. Ningú no ha de patir per la dissort del dictador destronat. Milionari, en un plàcid exili, Stroessner sobreviu a les seves víctimes com tants d'altres que un dia s'autoproclamaren «pares de la pàtria». Sobre Stroessner deien els escriptors nord-americans Irving Wallace i David Wallechinsky que «el Paraguai és l'Estat privat d'Stroessner, com molts l'anomenen, i és perquè aquest dictador controla tot el país juntament amb un grup selecte de negociants estrangers, militars d'alta graduació i grans propietaris de la terra, el 35 per cent de la qual pertany només a onze hisendats. Governa sense problemes i cada noranta dies, una legislatura titella renova la llei d'estat de setge que li permet d'empresonar, sense previ judici, qualsevol i en qualsevol moment. Es diu que a les presons del Paraguai (1975) hi ha ara mateix un centenar d'homes que foren tancats fa deu anys i als quals fins ara els han negat el judici».