Festa al carrer pel dia de la no-violència

És difícil de veure una manifestació tan alegre i cridanera. Cridanera sense seguir massa eslògans i cançons, tot s'ha de dir, però animada com cap altra. I és que la mitjana d'edat dels manifestants que ahir passejaren pels principals carrers de Palma (per carrers amb trànsit, el pla Mirall comanda) no arribava als dotze anys. Era una manifestació jove però amb unes reivindicacions antigues, de sempre: la no-violència, la Pau. Els escolars recordaren així la figura del gran pacifista Mahatma Gandhi, que lluità per un món més just sense emprar la violència i del qual ahir es commemorava l'aniversari de la seva mort. Fou un record festiu, cridaner, de matí escolar de divendres especial i diferent. Els més menuts s'ho prenien de forma més seriosa. Sabien pel que hi anaven i feien cas dels esforçats mestres amb megàfon que animaven els nins a cridar consignes com «Som i serem amics de la pau!» o «Alabi, alaba, alabim-bomb-ba, banya't!, banya't, pels drets humans!». Els més grandets anaven un poc més a la seva. Les pancartes i els pals amb coloms de la pau o frases reivindicatives, servien un poc per a tot, fins i tot per fer lluites d'espases. «On és la tele?», demanava un dels nins al seu company.