Color fugaç a Creta

Imatge fugaç d'una vinya i raïms a Creta.

30/01/99 0:00

Els dies d'estiu l'illa de Creta és com un petit continent que se n'ha anat de vacances a la mar Egea. La lluminositat grega quasi veu les terres egípcies, amb el delta del Nil i Alexandria. L'autobús que feia el trajecte Hërakleion/Matala "cap al sud" tenia totes les finestres obertes, perquè el paisatge de l'illa penetràs fins als ulls dels passatgers: uns, els de l'illa, tenien curiositat per saber com estava el camp, si l'estiu havia agostat molt els arbres; els forasters "un o dos, no n'hi havia més" es conformaven a xuclar les formes, les llums i les aromes de la terra. El Sol feia avinent el seu poder sobre la cugula "la més bella de les plantes que conec, diu el poeta" que restava seca i trencadissa per marges i trossos de terra sense llaurar.

Tota visió era fugaç, amb la velocitat del vehicle "seixanta quilòmetres per hora, potser" que avançava per una carretera secundària traçada entre alzinars, camps d'oliveres, guarets solitaris. Aquella terra de Creta, deixant de banda monuments i museus, retalls i trossos d'una història més trencadissa que la cugula, oferia turons plens d'arbres i bellesa, parcel·les de terra cultivades amb esment, treballs fets amb saviesa. De sobte n'aparegué una mostra ben important: un tros de vinya encara amb molta verdor que, amb la verema feta, mostrava el bell color dels raïms penjats als filferros estirats just allà on acabaven els ceps. El resultat era una pinzellada daurada, d'una cinquantena de metres, que arribava fins a la vora de la carretera. Fugaç i imprecisa, però prou important com per quedar enregistrada a la memòria. De cada dia amb més color d'or vell, aquells raïms de l'illa grega es convertirien en panses i viatjarien donant a conèixer per altres indrets el sabor de la seva terra.

Ja a Matala, amb el blau brillant que obria camins fins a Alexandria, hi havia el plaer festiu amb peix i vi, ensalada amb formatge. Tot fresc i de la terra, com el raïm posat directament sobre l'hule de la taula. Un dia això fou realitat. Potser també ho serà per algú que, en aquest moment, passa per allà mateix.