El famós revolucionari italià, cap de les «camises roges»,
Giuseppe Garibaldi, republicà fins al moll dels ossos, prepara una
marxa bèl·lica sobre Roma. Ordenen a l'exèrcit reial que sigui
detingut i és ferit i cau presoner a les muntanyes d'Aspromonte.
Així i tot, amb la seva divisa «Roma o mort» es decideix, cinc anys
després, a atacar novament Roma i una altra vegada, els reialistes
ho volen evitar i el retenen detingut a la seva illeta de
Caprera.
Però Garibaldi, aprofitant una nit de boira, fuig per posar-se
al capdavant dels seus voluntaris i reprendre la conquesta de
Roma.
I el 1868 trobam a Roma un dels seus contrincants, en aquest cas un
mallorquí, Miquel Amer i Servera, manacorí, nascut el 1847. Aquest
curiós personatge començà a Palma, quan tenia nou anys, estudis de
llatinitat amb fra Jaume Rosselló, franciscà exclaustrat, i de 1857
a 1862 aprovà les assignatures de segon ensenyament a l'Institut de
Balears, on obtingué el grau de batxiller en arts. Volent esser
metge, en seguí els estudis a la Universitat de València, des del
1862 al 1868, i es graduà a la seva facultat el 1867 i obtingué el
títol de Medicina i Cirurgia el 1868. Potser, en aquells moments,
dins l'àmbit universitari es parlàs molt d'aquelles guerres de la
reunificació italiana i és aleshores quan Miquel Amer decideix anar
a Roma i allistar-se en la tropa vaticana, concretament en els
zuaus pontificis que comandava el Baró de la Charette...
Escriví una carta a son pare: «Estimadíssim pare: Per primera
vegada en la meva vida faré una passa sense el vostre permís. Sé el
que faré; és per a vós un cop terrible, però em sent obligat a
fer-ho a causa dels sentiments que posàreu en el meu cor des de la
infantesa. El nostre Papa es troba rodejat d'enemics i caurà
derrotat si els fidels catòlics no l'ajuden amb les armes. Jo estic
a la flor de la jovenesa i de les meves forces i seria un crim, o
almanco un greu pecat, que jo em mantingués de mans plegades en les
presents circumstàncies. Aniré a Roma a lluitar pel meu Déu i les
meves creences i res d'aquest món no podrà tòrcer la meva
voluntat... Sé molt bé quins són els perills que he de córrer i sé
molt bé que puc morir en el camp de batalla, però moriré amb la
mirada a la Creu de les meves banderes...».
El romanticisme d'aquesta carta és evident. Però no hi degué
estar d'acord el pare del soldat vaticanista, que envià a Roma el
seu altre fill, canonge, a cercar el germà menor. Miquel Amer
s'havia embarcat, efectivament, al Grau de València, cap a Roma i
allà havia ingressat com a soldat de la tropa d'infanteria en el
quarter o caserna de Gianiculo. El germà gran, per les bones o les
males, va convèncer el germà menor de tornar a Mallorca i així ho
va fer. Final de l'aventura...
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.