El cel continuava gris i amenaçant, però ni una gota de pluja va
fer acte de presència. I la gent no es deixà acoquinar per tan poc.
Els carrers del centre de Palma, disfressats d'aspecte medieval, es
trobaven plens de gom a gom de curiosos (de totes les
nacionalitats) que volien participar a la Diada de les Illes.
El Born, presidit per un arc i envoltat de nombroses grades
(bastantes més que l'any passat) que a mesura que anava passant
l'horabaixa s'omplien més i més, va ser l'escenari dels primers
enfrontaments de la cursa des Cós.
La festa continuava més enllà dels límits del Born. A s'hort del
Rei, el mercat medieval es destacava com un dels puntals de les
celebracions. Atapeït de públic, les diferents paradetes no
deixaven de subministrar menjars i productes artesanals, tot ben
animat per grups de músics ambulants i tamborilers que s'envoltaven
de gent amb ganes de ballar.
I en mig de l'ambient festiu, no podien faltar les crítiques
vetllades a l'organització d'una diada que des del seu començament
ha estat polèmica. El cas més extrem va ser el d'un home «armat»
amb un megàfon que al bell mig de la plaça de Joan Carles I es posà
a cridar a tots els «ciutadans d'aquesta Comunitat Autònoma», que
aquesta festa no era més que una befa a la nostra cultura i a la
nostra història.
Al marge de les crítiques, al parc de la Mar, il·luminat en groc
i vermell, els colors de la bandera de les Balears, i amb
l'Almudaïna endomassada com a fons, els sarraïns es preparaven per
abordar la costa. L'objectiu era clar: raptar la princesa Eulàlia.
Entre renou de petards i focs artificials que tenyiren el cel, ja
enfosquint, de vermell, la barca creuà el llac fins arribar a
terra. Allà, els sarraïns entraren a la tenda de campanya de
l'Eulàlia i la raptaren. Però, assabentats, els corsaris eivissencs
sortiren al rescat, i com no, venceren. Aquest espectacle, de la mà
d'Els Comediants que el tenyiren d'humor, aplegà milers de
persones. Per celebrar el triomf final dels corsaris, tothom a la
taverna!
Però hi havia temps i escenaris per a tot. Un cop acabades les
curses del Cós al Born i a l'avinguda Antoni Maura, i amb mitja
hora d'antelació sobre l'horari previst gràcies a la puntualitat
dels actes, el correfoc es preparava per posar-se en marxa.
El Bestiari de Barcelona, Xarop de canya, Ministrils i el Llaüt
de carrer eren els encarregats de posar la música, els balls i, com
no, el foc, per tot el recorregut. Però no estaven sols. El nombrós
públic poc a poc s'anava afegint a la comitiva, davant de les
bèsties, rebent una dutxa de foc, o darrere els músics,
acompanyant-los en els ballarucs al ritme de la percussió.
Des de la plaça Joan Carles I fins a l'entrada del parc de la
Mar, passant pel Born i per l'avinguda Antoni Maura. Aquest era el
recorregut del llarg correfocs, que poc a poc anava avançant i
conduint la gent cap a un altre dels escenaris on la festa
continuava: el recinte de ses Voltes. Allà tot es trobava preparat
per acollir el naixement d'una bèstia emblemàtica: el Drac de na
Coca.
Amb una explosió de foc i d'artifici, la bèstia alada sortia del
seu racó i avançava per davant d'una murada encesa cap a l'entrada
de s'hort del Rei. Amb un sèquit de tambors al darrere i dos
cavallers que contínuament s'encarregaven de revifar el foc, el
Drac de na Coca prosseguí el seu camí per l'avinguda d'Antoni Maura
fins ajuntar-se amb la resta del bestiari del correfoc, que
prosseguia en marxa marcant el final de festa d'una primera jornada
de Diada que no registrà cap incident.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.