V. Sevastianov, astronauta o pilot espacial, dues vegades
nomenat heroi de la Unió Soviètica, publica els seus llibres de
contingut pedagògic dirigits als infants i adolescents d'aquelles
repúbliques socialistes. Compta amb els dibuixos d'A. Beslik i les
edicions van a càrrec de la Malysh de Moscou. Mitjançant
magnífiques làmines amb figures mòbils troquelades, Sevastianov
entra en el món de l'ensenyament amb una tècnica força eficaç.
Aquella nau espacial, aquell Sputnik Vostok, posada en marxa per un
coet gegantí, el 12 d'abril de 1961, tripulada per Yuri Gagarin,
obria la gran cursa universal de l'home per a la conquesta de
l'espai exterior. Donà la volta a la terra en 108 minuts i li
semblà tan petita que el primer que va dir en tocar de bell nou el
nostre planeta fou: I que ho és de petita la Terra! Es precís tenir
cura d'ella puix des de l'espai exterior es veu ben
indefensa...
Missatges com aquest són recollits per Sevastianov acompanyats
de part gràfica, fàcilment assimilada pels menors. Parla dels
Vostok, els Vosjod, el Soyuz i altres navilis que han solcat els
espais interestelars a la recerca d'una vida, igual o semblant a la
terrestre, que de cap manera encara no han pogut trobar.
Mentrestant, els lectors aprenen a admirar el coratge de la
cosmonauta Valentina Nicolayeva Tereshlova, primera dona de
l'espai, o Alexei Leonov, el primer que sortí a l'exterior de la
seva nau. Tots observant aquestes imatges un pensa en la indefensió
de l'home al davant de la immensitat astronàutica, quan el pilot,
fermat amb el seu cordó umbilical a la seva nau, sembla una
criatura que abans de nèixer depèn del ventre de la mare. Els
lectors han de viure aleshores aquesta sensació de solitut, de gran
misteri científic, de mil horitzons invisibles i insondables.
«S'acabà el treball sobre l'òrbita... "explica Sevastianov" i els
cosmonautes es preparen per al seu retorn a la Terra. Es posen les
escafandres, s'ajusten els cinturons de seguretat i connecten el
motor del coet. De seguida la velocitat de la nau disminueix. La
càpsula se separa i vola cap a la Terra. Quan entra dins la nostra
atmosfera l'aparell s'encalenteix molt amb el fregament de l'aire.
Però és impossible que cremi, doncs l'han aïllat amb una capa
protectora i reguladora de la calor. Gràcies a tal capa la
temperatura dins la càpsula és la mateixa que hi pot haver a ca
teva. Quan arriben, més o manco, a la zona que és el cim per on
poden volar els avions s'obre un paracaigudes a la part superior de
la càpsula i els cosmonautes es poden apropar poc a poc a la Terra.
Helicòpters volant entorn vigilen les operacions
d'aterratge...».
La lliçó sembla senzilla. Potser massa senzilla.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.