Sandra MartínezPalma28/01/99 0:00
TW
0

Més d'un devia passar molta pena ahir al matí. Tot i que les prediccions meteorològiques no havien dit res, la veritat és que el cel estava ben tapat. Gris. Plujós. Potser fou per això, o perquè encara quedaven tres dies sencers de festa per endavant, que a la gent li costà una mica engrescar-se i sortir a trobar la festa. Poc després de les deu i mitja del matí, el lloc més animat era el mercadet medieval. Sobretot les paradetes de menjar. Tohom tenia gana. Un tast de flaó eivissenc, un poc de coca de trampó, un entrepà de sobrassada... Era agradable fer un mos mentre es veia la feina artesanal d'un mestre d'aixa, d'un llauner o un sabater de segles enrere.

Els més previsors, que a tot arreu n'hi ha, ja havien pres lloc a les grades. A les onze hi havia la desfilada i no s'hi valia a badar. Les terrasses d'Antoni Maura esdevingueren també grades improvisades i molt més desitjables per la inestimable possibilitat d'un cafè. No cal dir que tots els seients estaven plens.

I si l'any passat impressionava la transformació del Born, enguany l'ampliació d'Antoni Maura feia encara més espectacular el muntatge. Arena i arena. Tanques de fusta. Grades i banderoles. I moltes bales de palla rodejant els famosos llums nous del passeig, no fos cas... Tot era a punt per als cavalls, els grans protagonistes de la festa. El temps havia donat treva. Quin alè!