Mossèn Joan Parera, a la revista Sa Marjal de sa Pobla, aprofita
la ressenya sobre el llibre del Pare Juan Bautista Juan, Cuarenta
años de Vida Mariana per pegar fuetada al feminisme. Els anomenats
«feliços anys 20», acabada la Primera Guerra Mundial, foren com una
vàlvula d'escapament al goig popular i les modes alegres. La falda
curta, el «charlestón», els primers automòbils esportius... Mossèn
Parera, tot recollint el sentir d'una part del clergat, enverga
aquesta endemesa al mal anomenat «sexe feble»...
«En la magnífica introducció el savi jesuïta diu que avui tothom
parla del feminisme i qui manco en sap, més en diu. La impietat
moderna vol realçar la dona i vol que sia igual que l'home, i per
això vol que prengue les mateixes carreres de magistratura, de
política, d'ensenyament, de medicina... pretenint amb això
l'emancipació del seu deure, de la seva honestitat i fins i tot,
del mateix Déu; però aquesta finalitat bestial, infernal, acabaria
de perdre el món. Al contrari, la pedagogia cristiana afirma que la
dona no és únicament la granera que agrena, l'aigua que renta, el
sabó que neteja, l'agulla que cus, el fogó que aguia i el pit que
alimenta; sinó que també és la reina de la família, la senyora de
la casa, el cor qui forma els cors, la llum, la calor, el vincle de
la llar; i si és bona, simpàtica i discreta, conquista l'amor,
respecte i consideració del seu espòs, dels seus fills i
dependents, i de tota la societat...».
Quan un llegeix aquests texts no sap si ha de somriure
pietosament, tot pensant en aquells pobres capellans que confonien
el sexe amb el diable, o ha de pensar en un masclisme molt més
subtil i despòtic. A Mallorca, en aquells dies, ser dona, no era
entrebanc per anar a sembrar patates, collir ametles o oliva de sol
a sol. Tampoc per formar part de la nòmina d'aquelles fabricotes
negres, de sabates o de teixits, on la mà d'obra femenina i
infantil era explotada dia i nit. Dona, adolescent, «guapa» i
analfabeta, contractada a casa benestant com a minyona o cuinera i
no poques vegades violada i embarassada pel senyor vell o el senyor
jove. Al·lotes que fregaven escales i encara resultaven banyudes i
maltractades per un marit borratxo. No hi havia dona més indefensa
que la d'aquell temps i eren nombroses les que morien en parir el
seu infant. Però heus aquí que una dona al volant d'un cotxe, un
fum de cigarreta en els llavis femenins, una falda fins als
genolls, un boca pintada... eren entre els que havien de predicar
la llibertat evangèlica motiu de gran escàndol.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.