El general De Gaulle i la pena de mort (1959)

Pocs dies després de la seva ascensió al poder, el general De Gaulle indulta tots els condemnats a mort en instància que són en total i a causa del conflicte d'Alger. Així, salven la vida cent vuitanta musulmans i un europeu. Els indults posteriors el mateix any foren d'una vintena d'algerians àrabs i pel que fa als condemnats a mort de dret comú, atorgà dinou indults dels trenta que li havien demanat. Però al mateix temps havia decidit que les mesures de gràcia no serien fetes públiques i aquest és el motiu pel qual són ignorats els detalls dels indults i les execucions. Aquesta posició, un tant política, que entre d'altres objectius perseguia no fer més màrtirs entre els nacionalistes nord-africans que havien causat morts franceses, era contestada per uns i altres, és a dir, els partidaris de la pena de mort i els abolicionistes. Pesava molt, en aquells moments, la propaganda dels qui com escriuria Alain Peurefitte, ministre de Justícia, anys després, es feien la següent reflexió: «Com pot un país civilitzat admetre indefinidament la perpetuació legal d'aquest assassinat amb premeditació?» Però aquest mateix polític, el desembre del 1978, declarava, com explica l'historiador André Barey, que suprimir la pena de mort, a França, en aquells moments, no era oportú. No era França, però, després de la transició espanyola i la supressió de la pena de mort aquí, l'única nació occidental que la conservava. A Bèlgica, encara que sia concedit l'indult sistemàtic des del 1867, el codi penal preveu aquesta darrera pena per a determinats crims. També Grècia ha mantingut la pena de mort per a segons quins delictes però rarament l'aplica. En cas de guerra, la pena màxima és prevista a països com Suïssa, Noruega i Holanda. A Irlanda, sempre seguint les informacions de l'historiador esmentat, la pena de mort s'aplica des del 1964 als assassins de policies. Israel la manté per a casos de genocidi i actes de terrorisme molt greus. I els Estats Units, el mirall del món, ens demostren que aquest debat dura encara. Vuit estats han abolit la pena de mort. Quatre la mantenen, únicament per a aquells, que condemnats a cadena perpètua, maten encara. Però els altres estats, que són majoria, la mantenen oficialment. A Mallorca, el progressisme i l'humanitarisme ens farien dirigir la mirada, en aquest sentit, cap al nostre gran escriptor, ara mig oblidat, Gabriel Alomar, tan distant d'aquells altres que des del seu feixisme aplaudien les «execucions» oficials. No entrem en detalls.