Una revetla vista i no vista

«Vergonya», «desastre», «increïble»,... eren alguns dels adjectius 'simpàtics' que els ciutadans amollaven quan es trobaven a Santa Eulàlia, el bastió de la mallorquinitat i l'únic que va aguantar la festa fins ben passades la una de la matinada amb les tonades i els balls de Xaloc Música, Balladors de Lluc i Música Nostra (que s'atreví a versionar el bolero Piensa en mi). Abans, havien actuat a les places, amb més pena que glòria, els artistes de la revetla.

María del Monte no va tenir l'estirada que pensava l'Ajuntament i la plaça de Sant Francesc estava mig plena (o mig buida, segons es miri). Lucrecia, que es va dirigir al públic en català, i el Chaval de la peca, que es va llevar, fins i tot, la camisa, no varen encantar un públic que tampoc no omplia, ni de prop fer-s'hi, la plaça Major. El que sí que va omplir Cort contra tot pronòstic va ser Manolo Escobar.

Colles de jovenetes i de no tan jovenetes no dubtaren a cridar el nom del que sembla és nou ídol de les masses palmesanes (desplaçarà Alejandro Sanz?). La plaça de Joan Carles I va tenir un públic juvenil que coneixia o volia conèixer les cançons de Los Planetas, Lois Lane i The Silos.

Les altres places varen ser més tranquil·les. Els guanyadors de la cançó mallorquina, com Barbac, Darrera l'Ombra, entre d'altres, feien el que podien des d'un costat de la plaça del Mercat, que està a l'aire per les obres del pla Mirall. I Víctor Uris aconseguí fer un concert familiar per estrenar la plaça d'En Coll.

Després, res de res. El buit absolut. La gent que surt una vegada a l'any va tornar a casa amb la cua entre les cames. La gent jove no va tenir més opció que omplir els bars de la Llonja en un dia que tradicionalment han de romandre buits o, més ben dit, tancats.

En resum, una revetla per oblidar els ciutadans, però no els polítics, que haurien de prendre paper i bolígraf per començar a esmenar errors de cara a l'any que ve. Si no ho fan, l'ase fa estona que pot ser mort de rialles.