Més de 200.000 persones en els focs de Sant Sebastià

L'Aiguafoc 99 va comptar amb la participació activa del públic mitjançant les bengales repartides

El cel ciutadà es va tenyir de colors. | J.Torres.

A.N.Palma21/01/99 0:00

«Són més grans que mai», comentava una parella que havia triat el parc de la Mar com a marc per gaudir de l'espectacle Aiguafoc 99.
I és que el cel de Palma s'omplí ahir capvespre d'estels de foc i de color. L'Aiguafoc 99 vestí de gala el dia del patró de Palma, sant Sebastià, i aconseguí netejar una mica el mal gust de boca que deixà la revetla de la nit anterior, la de la festa més curta que molts de ciutadans poden recordar.

Però els focs no fallaren i estigueren a l'altura de les expectatives, que s'havien anat nodrint durant tota la setmana amb les diferents informacions que s'havien descobert:1.300 metres de canons per llençar els focs, diversos indrets del centre habilitats per poder contemplar l'espectacle, vuit aparcaments especials amb servei gratuït d'autobús en els més llunyans, i, no podien faltar, les 450 mil bengales que es varen repartir arreu i amb les quals Diari de Balears volia homenatjar la Universíada, que ja s'acosta, i als èxits assolits, que no són pocs, pel Reial Mallorca.

Més de 200 mil persones, segons fonts oficials, es repartiren pels llocs més adients per tal de poder obtenir una posició privilegiada i no perdre's ni un matís dels colors que tenyiren el cel palmesà.

A les vuit del vespre, dos potents trons donaren el sus a l'Aiguafoc 99. Tres carcasses immenses de color vermell varen fer els honors al Mallorca. I arribà el moment de recordar-se dels Jocs Olímpics Universitaris: enmig d'un oceà de punts lluminosos, les bengales que la gent no s'havia pogut estar d'encendre, després que cinc-cents voluntaris de la Universíada les repartissin, un vaixell de sis metres que travessava la badia viatjava amb un cartell que deia Universíada. Palma 99 a efectes de l'impuls d'un ordinador.

Començaven així 20 minuts de sons i d'imatge, de colors i de llums que retornaren el dia al cel de la badia, l'aigua de la qual tampoc no es deslliurà.