Eren la una del migdia, i de les 4.000 arengades que havia comprat l'Ajuntament ja en quedaven ben poques. De pa, si un era una mica espavilat, encara en podia aplegar qualque llesca. Però de tomàtiques, ni pensar-ne. Tampoc no quedava sal, ni oli. I, encara, faltaven dues hores per començar a davallar el Pi.
El menjar no va tocar voreres. I és que, ahir, una gentada va anar a cercar el Pi de Sant Antoni a la finca de Ternelles. «Molta gent de fora hi ha, basta dir que n'hi ha molta que no sap on anava, fins i tot, n'hi ha que porten sabates amb talons», comentà una dona a l'altra. Després passà a explicar que havia portat uns amics de l'Argentina fins a Ternelles perquè veiessin baixar el Pi de Pollença i, deia, que estaven espantats. «No ho poden entendre, que aquí l'Ajuntament doni menjar per a tothom que ve».
Alguns vi negre, altres ja pegaven al mesclat i a les herbes dolces o a la cassalla.
Així que s'acostaven les dues de la tarda, els xeremiers començaren a encalentir els motors. A peu de Pi, sonaren les primeres xeremies i els joves començaren a desplegar les cordes. I en estampida, la multitud va anar abandonant la finca de Ternelles. Més endavant, les mares amb els infants dins els cotxes, s'afanyaven per deixar enrere la riuada de gent que omplia l'estret camí de Ternelles. També n'hi havia que les presses els empaitaven, frissaven però no per baixar si no per ser els primers a encamellar-se damunt el Pi, en el tros de soca que descansa damunt el carro sense braços.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.