Cinc editorials publicaran en quinze volums la Biblioteca Jaume Fuster

M.A. Oliver, G.J. Graells i Montserrat Bayà, impulsors del projecte

TW
0

Edicions de La Magrana, Edicions 62, Editorial Planeta, Edicions 3 i 4 i Editorial Barcanova publicaran conjuntament l'obra completa de Jaume Fuster en un nou projecte editorial agrupat sota el nom genèric de Biblioteca Jaume Fuster.

La proposta ha sorgit d'un grup d'amics de l'escriptor encapçalat per la seva vídua, Maria Antònia Oliver, i en el qual s'hi troben Guillem Jordi Graells i Montserrat Bayà; serà un dels projectes editorials que més editorials catalanes ha engrescat de manera conjunta.

El coordinador de la biblioteca serà Alfred Schrem i el primer lliurament al mercat de les obres editades, compost per dos llibres de Jaume Fuster, coincidirà amb el primer aniversari de la seva mort, a final del mes de gener.

La biblioteca costarà de quinze volums, l'ordre de publicació dels quals dependrà de les possibilitats editorials més favorables.
Cada un dels volums serà enriquit amb un petit estudi introductori de l'obra i una breu semblança de l'escriptor.
L'edició conjunta de la Biblioteca de Jaume Fuster permetrà recuperar bona part dels seus texts de ficció i acostar al gran públic la gran majoria dels gèneres que l'escriptor va cultivar en el decurs de la seva carrera literària.

Així, podrem gaudir de la novel·lística de lladres i serenos que Fuster va renovar en l'àmbit lingüístic català així com d'alguns dels relats que Fuster va escriure de la mateixa temàtica.

Jaume Fuster i la seva relació amb Mallorca

La vida de Jaume Fuster va estar molt lligada a Palma. Casat amb l'escriptora manacorina Maria Antònia Oliver, Fuster va alternar la seva residència entre Barcelona i Biniali. A Mallorca, precisament, hi va ambientar alguna de les seves novel·les.

Fuster va ser, des de la seva creació, un dels màxims impulsors de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. L'entitat, s'ha de recordar, va néixer a Mallorca el 1978 i Fuster hi va jugar un paper ben destacat que li va valer la seva presidència, càrrec que exercia en el moment de la seva mort.