Gràcies a narracions com El Soci, publicat en aquella data, el dibuixant i guionista del novè art Will Eisner cobrava fama, arreu dels Estats Units, d'excel·lent escriptor d'històries urbanes d'intriga i misteri. I això ho feia a través de la seva criatura de paper, Spirit, nascuda el 1940 però encara deficient, oblidada en el món dels «còmics». El nou Spirit, nascut set anys després, en temps de la postguerra, representa l'ànima de la gran ciutat, amb el seu paisatge d'ombres i llums. Així, una trama de tinta xinesa esdevé en el plomí de Will Eisner una autèntica obra d'art que transcendeix la pintura i la fotografia.
«Em vaig poder inspirar "explicava l'artista" en la vida real, sempre que era possible. Jo construïa les meves històries tot prenent com a punt de partida quelcom ben conegut. El 1947 jo estava en contacte amb l'exèrcit i posseïa una certa experiència en el món dels negocis i de tot plegat en sortia l'argument».
Epopeia irònica, aire de llegenda, com explicava el crític Dave Schreiner, Spirit s'enfronta a tot un univers de cobdícia, corrupció, crim i venjança, és a dir, un univers que troba el seu cau en la gran ciutat. Will Eisner, plagiat, homenatjat, imitat, és veritablement un poeta, com el seu col·lega Milton Caniff...
«Will Eisner és el poeta de la gran ciutat. Amb els seus dibuixos fa poesia i amb les seves històries il·lustra aquella part de la vida, moltes vegades desconeguda, moltes vegades ignorada, però sempre sorprenent, dels darrers elements que composen aquest gegant amb vida pròpia que és la metròpoli. Per les seves pàgines desfila la història tal com la veurien una bústia de correus, unes escales de parc, un fanal urbà, una boca de reg o una alarma d'incendis. Els sentinelles de metall deixen de ser, per una vegada, muts testimonis de l'estupidesa humana i ens ofereixen una bona visió de l'home urbà en el seu hàbitat...».
Will Eisner transpira quelcom de narradors com Ambroce Bierce o Guy de Maupassant i el més original és que el seu personatge, Spirit, ocupa moltes vegades un lloc secundari, ja que el que realment importa és la història en si mateixa.
Els solars sense construir, els suburbis, les barraques de pobres i vagabunds, la publicitat en tanques i cartells de carretera, les teulades i terrats, els foscos magatzems, els carrerons que no passen, el laberint del clavegueram, els contenidors d'escombraries, els arbres i bancs de les avingudes, el gegantí estadi de beisbol... Tot això són personatges vius en l'obra de Will Eisner.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.