Tenia seixanta anys. La seva vida havia estat intensa. Diputat
pel Partit Republicà el 1881, era elegit governador de Nova York el
1898 i des d'aquest càrrec pegà el bot a vicepresident dels Estats
Units el 1904. Accedí a la presidència del país després de
l'assassinat del president McKinley, el 1901 i fou elegit el
1904.
La seva política exterior va rebre el nom de big stick,
que podríem traduir com «gran verdanc» o si voleu amb aquella
expressió castellana tan gràfica, garrotazo y tente tieso.
Es tractava de dur endavant una estratègia imperialista, amb
intervenció en els països hispanoamericans, com el cas de Cuba
(1898), Veneçuela (1902) i Panamà (1903). Gran caçador, el
president, que una vegada, anant de cacera, salvà un petit onso,
fou mitificat en el món infantil. Com que el president nomia
familiarment Teddy, de Theodore, foren creats en memòria d'aquell
episodi els teddy bears, els populars onsos de drap dels
infants anglosaxons, que el Pare Noël i els Reis Mags regalen cada
anys als més petits.
Però allà on Roosevelt se significà més va ser en la guerra de
Cuba, el 1898, quan desplegà totes les seves energies en aquell
conflicte. Tant és així que en una revista nord-americana llegim
que «uniformat a l'estil western, és a dir a la moda
Rough Riding, Roosevelt va servir a la guerra
hispanonord-americana. Tant és així que organitzà un regiment amb
joves d'Arizona, Nou Mèxic i Oklahoma que fossin bons tiradors i
bons cavallistes. Els nous soldats s'anomenaren per això els
Rough Riders, però a l'hora de la veritat només els oficials
foren proveïts de cavalls. El primer de juliol de 1898, quan
Theodore Roosevelt arribà a San Juan, dirigí una càrrega. Li
preguntaren: No teniu por d'anar al davant dels homes? I ell
respongué: Si el cavall no té por, jo tampoc. Aquella batalla i
aquella victòria foren pintades per Frederic Remington, un dels
grans artistes de l'oest nord-americà, pintor de cow boys i
indis...».
Roosevelt va escriure aleshores que «la meitat dels homes que
varen servir a les meves ordres avançaven fora del marc de la
pintura de Remington, tal era l'avançada d'aquells braus al·lots».
I així, tal com el podem veure a la fotografia adjunta, Roosevelt
entrà, amb aquell uniforme, a la història de l'art nord-americà
essent tot un mite d'inesgotable coratge, com aquell Tom Mix, que
el cinema sense paraules posaria tant de moda.
El seu fill Quentin escriví: «Vigor d'esperit. Era un home que
no tenia por al davant de la mort i res podia amargar el seu goig
de viure la vida fins a la seva darrera experiència. Mort i vida
eren, per ell, parts de la Gran Aventura.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.