Badr del desert

El seu entorn sempre el marquen els amplis horitzons del desert, i la seva mirada sempre s'ha passejat per un paisatge amb només les barreres que hi ha deixat el pas de milions d'anys. Les intervencions humanes són poca cosa, quasi res: unes dotzenes de cases de fang, els camins imprescindibles i les canalitzacions d'aigua. És per això que Badr Abdel Moghny Aly, i amb ell tots els altres homes i dones que habiten al mateix lloc, no estan acostumats a cap classe de barreres. Des del seu naixement, el 1958, conviu amb les coses simples "i sempre imprescindibles" que li proporciona la terra: el fang, les pedres i els troncs i branques de palmera. Amb aquests senzills elements va creant, i recreant, les coses que dia a dia s'apareixen a la seva mirada inquieta. Actualment té un museu propi, que deu seu l'edifici més sumptuós i important de l'oasi egipci de Farafra: un poble que fins fa pocs anys no tenia carretera asfaltada ni electricitat. El museu l'ha fet a la seva mida, omplint les parets d'esgrafiats i relleus. A dins s'hi mostra l'obra, que segurament els entesos classificarien en apartats diversos. Per una part les figures de fang que, sovint agrupades, formen escenes de la vida i els costums de l'oasi. En principi podrien semblar només estampes populars, si no fos que allò que Badr recrea són les coses que demà mateix "com avui i com ahir" encara es produiran. Una altra part són els quadres: pintures on hi surten les persones que conviuen amb ell, però també obres elaborades amb coses d'ús quotidià, com una senalla feta amb fibres vegetals. L'últim apartat són les escultures fetes de tronc de palmera, acabades amb pinyols de dàtil enganxats i fulles de palmera retorçudes, que normalment representen persones amigues o familiars de l'artista. Amb tot això Badr ha omplert el museu: un bon nombre de sales, i el jardí sec a l'aire lliure, que proporcionen una visió del seu món, de la seva dèria de creador totalment arrelat al redol que ell fa universal. I amb la moto cada dia va comprovar si els horitzons encara estan al seu lloc.