Conten els cristians de Palestina la llegenda d'Asbal, un
al·lotet de sis anys, que habitava la comarca de Betlem i que
malgrat ésser molt petit ajudava a tenir cura dels ramats d'ovelles
de la seva família. Era molt destre en totes aquelles feines, molt
feiner, i gaudia de la confiança dels seus. Manejava molt bé els
cans de pastor i muntava i conduïa un camell sense cap
dificultat.
Resultant així, tan útil, treballava tot el sant dia, des de
l'alba a la posta de sol i un capvespre, horabaixenc, Asbal va
haver de córrer darrere un anyell rebel que havia desaparegut en un
camp de matolls i havia entrat llavors pels caminois de la
muntanya. Asbal cercà l'animal inútilment i es va fer de nit. Com
que no portava cap dels seus cans, es trobà perdut en un barranc,
una fondalada que ell desconeixia i no sapigué per on tornar.
Cansat de caminar per aquells llocs plens de roques i penyals, li
mancaren les forces i l'envestí la son. Restà finalment dormit,
entre les pedres, a la boca d'un petit coval. Com que no es podia
abrigar, passà molt de fred, perquè ja és sabut que a Judea, en
aquest temps, les nits, quan no són fredes són gelades. Al cap
d'una llarga estona un ventijol conglaçat el despertà i deixondí.
Molt espantat, pensà que allà mateix, perdut, mort de fam, acabaria
la seva existència. S'encomanà a Jahvé i restà quiet, immòbil,
pensant en els seus pares. De sobte, aparegué en el cel un gran
estel, carregat amb una llum molt viva, que tot ho il·luminava,
quasi com si fos de dia. Asbal, el nin, sentí aleshores com tot el
seu cos agafava calor i força. S'aixecà i seguí aquell estel, que
semblava haver d'esclatar de claror. L'estel es dirigí cap a
occident, cap a Betlem, i Asbal li va córrer al darrere. Pel camí
trobà altres pastors, igualment astorats, que marxaven en la
mateixa direcció. Després d'una llarga caminada, al fons d'una
vall, aparegué Betlem i l'estrella desaparegué entre les cases i es
va sentir com una música, com un rar clam de sonoritats molt dolces
i que cregueren que era el llenguatge i la cançó dels àngels. A la
cova estable de Betlem hi trobaren el nadó Jesús sobre les palles
d'una menjadora de bestiar i un matrimoni, Maria i Josep, que
acabaven de ser pares i no hi cabien en el seu goig. Aleshores,
Asbal, va veure just allà, prop del nin acabat de néixer, l'anyell
que havia perdut. També el pobre animalet havia seguit la claror de
l'estel. El recuperà així i tot content tornà a ca seva.
Aquesta és la rondalla. No crec que faci cap mal a qui la vulgui
creure. Una rondalla que la muller d'Arafat, que és cristiana de
Palestina, conta a la seva filla menuda en aquestes dates. O així
ho hauria de fer...
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.