El buyukdeie de Constantinoble escriu al Marquès de Casa Irujo,
ambaixador... «Amb data del 15 de novembre m'informava el
vicecònsol espanyol d'Alepoque Ali Bey, que quqn havia marxat amb
una caravana turca des de Damasc cap a La Meca es trobava ja
malalt. Encara que no volgué deixar de fer el viatge i aprofità
aquella avinentesa per poder anar després a l'Àfrica per l'alt
Egipte...»
I poc després, en un despatx de Joan Jabat, ministre de S.M. a
Constantinoble, dirigit al Marquès de Casa Irujo, s'hi afegia que
«el Vicecònsol de S.M. a Alepo m'ha escrit que el viatger Ali Bey o
Hagi Ali Ebu Otman, segons s'anomenava en aquest segon viatge i
peregrinació a La Meca, havent marxat de la ciutat de Damasc amb la
caravana, ja malalt, s'agreujà en el viatge, i morí en el desert a
la novena jornada. El Bajà, cap de la caravana, s'apoderà del seu
equipatge i altres objectes, segons la pràctica establerta, i els
criats que portava s'embutxacaren els doblers del mort, que serien
unes catorze"mil piastres turques, proveïment de l'Ambaixada de
França per a les despeses de l'expedició destinada a descobrir les
fonts del Nil i la comunicació d'aquest, per una altra branca, amb
la Mar de Nigrícia, havent d'acabar després amb l'exploració de les
costes d'Àfrica en el canal de Moçambic, a fi de poder instal·lar
en aquell indret algun establiment avantatjós al Govern que
l'emprava...»
Domènec Badia i Leblich, nascut a Barcelona el 1767, presentà el
1801 a Godoy un projecte de viatge a l'Àfrica, desfressat de moro,
i dos anys després desembarcava a Tànger sota la seva nova
personalitat d'Ali Bey. Les seves aventures pel Marroc i després
per Trípoli i Alexandria, essent un dels primers europeus que
visita i descriu La Meca i Medina, el converteixen en un personatge
apassionant. Es fa passar per un príncep abassí, afirma esser
originari de Síria i justifica el seu pobre domini de l'àrab per
haver passat la seva infantesa a Europa. Així doncs, es va fer
passar per musulmà, fins i tot circumcís, essent acollit per tot
arreu amb la clàssica hospitalitat islàmica. Fa moltes observacions
geogràfiques, antropològiques i científiques...
«Sembla que finalment, Ali Bey no es va saber amagar dels seus
antics coneguts a Damasc i a cau d'orella es digué que en la cara
vana hi anava un europeu desfressat, cosa que arribaren a sospitar
i a entendre els turcs i es creu que el Muftí de Damasc, en la
darrera visita que Ali Bey li va fer, l'enverinà amb una tassa de
cafè, doncs des d'aquell dia començà a trobar"se malament, i fou
empijorant en el camí, fins que acabà els seus dies en el desert,
com ja he dit...»
MIQUEL FERRÀ I MARTORELL
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.