Les despulles d'Hernán Cortés (1485-1547) són embarcades i
traslladades al convent franciscà de Tezcuco, on reposen alguns
anys i passen després al monestir del mateix orde a Ciutat de
Mèxic.
El 1823 desapareixen i mai més no se n'ha sabut res. La venjança
de Moctezuma i Guatmocín? Hernán Cortés, conqueridor, nascut a
Medellín, Badajoz, s'apoderà de tot l'Imperi asteca després de
fer-ne presoner l'emperador. Després, les coses se li giraren i,
expulsat de Mèxic, la ciutat, passà la famosa «nit trista», en la
qual moriren quasi totes de les seves tropes. Amb els supervivents
es va refer i va vèncer els indis a la batalla d'Otumba. Retornà a
Espanya el 1540 i durant set anys seguí l'emperador Carles I per
aconseguir el favor d'aquest i cercant que el monarca li reconegués
els mèrits de la seva conquesta i el compensàs econòmicament i
moralment. No fou així. Com tampoc no ho havia estat amb Cristòfor
Colom. Els reis d'Espanya eren mals pagadors. I això que Hernán
Cortés havia vingut de Nova Espanya, que era el nom colonial de
Mèxic, el 1516, per participar en la conquesta d'Alger, una
expedició que concentrà la seva flota a Palma, on es proveí de més
tropa, subministraments de tota casta i queviures, deixant l'illa
més pelada que el cap d'un soldat novell. En aquella acció, Cortés,
que es comportà de valent però sense cap profit, sofrí com tota
l'armada espanyola una gran derrota i en el naufragi d'aquesta
aventura perdé la major part dels seus béns. Sis anys reclamà
quelcom més que bones paraules i cops amistosos per l'espatla. A la
fi , amargat i decebut, moria a Castilleja de la Cuesta, prop de
Sevilla, el dos de desembre de 1547. I això que el 1526 havia
escrit : «Que Déu Nostre Senyor ajudi els meus capitans i encara
que Vós sa Majestat em privi dels seus favors, jo l'he de servir,
perquè no és possible que per més temps Vossa Majestat ignori els
meus serveis i per tal que així no sigui, ja faig els meus deures i
a tothom tenc satisfet i són conegudes les meves fetes i la
lleialtat amb les quals les he portades a terme i no vull altre
privilegi per als meus fills que el que em correspon. Invictíssim
Cèsar, que Déu Nostre Senyor uns conservi la vida i el molt poderós
estat de Vossa Sacra Majestat i l'augmenti per llargs temps, que és
el que Vossa Majestat desitja...».
Pobre ingenuïtat la dels aventurers idealistes que es jugaven la
vida per una Corona, a l'altre cap de món i moltes de vegades eren
pagats amb un pet reial, rebent més favors un poeta que mai no
s'havia banyat el cul que els que havien eixamplat els territoris
del tirà. I això que intel·lectualment Hernán Cortés no era cap
beneit. De llinatge noble però de fortuna molt modesta, estudià
llatí, gramàtica i lleis a la Universitat de Salamanca. Abans de
graduar-se abandonà les aules i marxà a Cuba, amb l'expedició del
seu parent Nicolás de Ovando.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.