El 1863 començava la dessecció de dues"mil vuit"centes
vuitanta"dues quarterades de S'Albufera, en el terme de sa Pobla.
Aquesta era una empresa dels anglesos J.F. Bateman i W. Hope, que
fundaren en aquell indret una colònia agrícola amb el poblat de
Gatamoix o Sant Lluís. Sembla que l'època de més prosperitat fou el
1894, en què vivien unes quaranta famílies, com contava Mossèn Joan
Parera (Sa Marjal, 1909"1928), amb una capella, una rectoria, un
carrer amb una vintena llarga de cases, una escola... Església i
escola, en aquells dies, anaven a càrrec de Gabriel Montserrat,
capellà natural de Santanyí...
«Per aclimatar"se als aires de s'Albufera i s'Albufereta que van
a creuar"se en el Coll de Gatamoix, va haver de fer una tercianada
feresta, però al cap i a la fi es posà bo i sa com un gra d'all, i
estava en aquell pobletxo ben content i ben alegre i feia unes
festes ben solemnes: com érem molt amics volgué que en l'estiu de
l'any 1895 hi anàssim a predicar, i efectivament, hi anàrem per la
festa de Sant Lluís i hi hagué música i corregudes i ball i
xeremies i cacauets i avellanes i goig i alegria per llarg...»
Comandava el poblat, en aquell moment, Lluís Bateman, que cap el
1897 començà a sentir"se «malament d'interessos» i Sant Lluís,
després de dues dècades de vida, anava cap a la seva fi. Devia
molts doblers (més de setanta mil duros a Lloatxim Torrella, una
autèntica fortuna en aquell temps) i ben pelat de butxaques se'n
tornà a Londres. En poc temps, Gatamoix seria un poblat
fantasma...
«Prest quedà deshabitat i abandonat, menys un parell de cases
que més tard també buidaren. A l'instant començaren a llevar portes
i taulons i tot fou un desastre. Fins i tot robaren la bella figura
de La Puríssima i el senyor Torrella s'endugué la campana, els
Passos del Via Crucis, l'estàtua de Sant Lluís Gonzaga, la làpida
de llautó, les calaixeres i tots els objectes de valor, i així com
és un lloc tan dessolat tot se'n va anar a una completa ruïna,
sense respectar res absolutament: a les belles vidrieres de
l'Esglesieta totes les feren trossos: i per dins aquest lloc que
fou sagrat i casa de Déu... s'hi refugiaven els porcs!»
Bona part del pedreny del poblat serví per a la reconstrucció de
l'oratori de Crestatx i per a l'esglesieta de la mina de carbó de
Son Fe, a un altre poblat obrer que havia de rebre el nom de
«Vilanova»...
«Per un camí infernal "conta el Mossèn" i sempre amb auto anàrem
a Gatamoix i quan vérem aquella dessolació i ruïna, que semblava
que hi havia passat per damunt la guerra europea (Es refereix a la
Primera Guerra Mundial 1914"1918)...»
Quantes il·lusions i esperances de la gent humil esdevingueren
fum en aquella desfeta. Inútil va esser el sacrifici de tots
aquells que aixecaren els seus habitatges amb les pròpies mans i
també de tots aquells altres que enfrontats al clima de s'Albufera
varen morir de paludisme. Molts sacrificis romandrien, ja per a
sempre, estèrils, i Gatamoix entrava en la nòmina dels pobles
fantasmes.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.