L'escriptor budista Lobsang Rampa publica a Gorgi Books, de
Londres, la seva obra The Cave of the Amcients (La cova dels
avantpassats), que és traduïda a totes les llengües europees i
editada vàries vegades a cada país. Les generacions joves, del rock
i del hippisme, han posat de moda les filosofies orientals i la
crisi de les religions, del cristianisme, especialment, fan també
que molta gent immersa en la gran ciutat cerqui en els misteris del
Tibet l'explicació a la nostra existència. Lobsang Rampa, en forma
de narracions autobiogràfiques o novel·la d'anècdotes, sap
aprofitar el moment i dóna a l'impremta més i més títols que són
llegits amb avidesa pels seus nombrosos i fidels seguidors. Molt
ben redactades, aquestes pàgines ens parlen, per altra banda, d'un
escriptor que sap combinar la qualitat, l'interés i el llenguatge
planer i alhora elegant...
«Els meus llibres "diu el monjo-escriptor" són senzills perquè
no contenen paraules estranyes, ni sànscrit, ni cap llengua
morta.
El lector mitjà sent el desig de conèixer les coses sense
necessitat d'haver-les d'endevinar a través de mots que de vegades
ni l'autor sabria entendre com cal. Si un escriptor domina el seu
ofici es pot permetre d'escriure sense pretendre ocultar les
llacunes del seu coneixement mitjançant la utilització de fórmules
rares».
Lobsang Rampa va saber, per altra banda, tenir molta cura dels
diàlegs i les descripcions. Les converses entre el mestre i el
deixeble ens recorden una mica Ramon Llull, l'arbre exemplifical,
l'esperit de Blanquerna...
«El Kyi Chu, o riu Venturós, davallava feliç en el seu
llarguíssim viatge cap a la mar, tot llançant nítides espurnes de
llum com un tribut al dia que agonitza. La ciutat de Lhasa lluïa
amb el seu daurat resplendir de les làmpares de greix. Des del
proper Potala es va sentir una trompa que anunciava l'entrada de
fosc i les seves notes volaren i es multiplicaren amb el ressò de
tota la Vall, xocant contra les roques i retornant a nosaltres amb
una cadència diferent...». Lobsang Rampa, un gran escriptor ignorat
entre nosaltres. Llenguatge literari, pur i planer. Podríem aquí
aplicar el que no fa massa digué el prestigiós intel·lectual i
crític Javier Tomeo: «A Espanya hi ha la tendència d'escriure grans
frases que no són més que pirotècnia literària, això que Marsé
anomena literatura de campaneta. Alguns autors escriuen de forma
oscura perquè pensen que allà on hi ha fosca es diuen coses
importants...».
Lobsang Rampa no caigué en aquest parany i avui és un dels grans
noms de la literatura mística i alhora popular, amb aquella claror
que fa molts segles ja sabia posar en els seus escrits Teresa de
Jesús, una de les millors plomes que ha tengut la literatura
castellana.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.