Benigne Palos sembla que hagi nascut al bell mig de la muntanya.
La coneix, l'estima i, per això mateix, li ret un respecte profund.
La primera norma que ha d'observar l'excursionista, sempre segons
aquest expert 'jovençà', és moure's per dins la natura com un alè,
sense deixar cap casta de petjada.
A l'hora de rememorar els vint-i-cinc anys de la creació del
Grup Excursionista de Mallorca, Palos deixa clar que ell no és
fundador de l'esmentada associació, sinó «soci fundador»,
aclariment fet en recordança dels companys que, aleshores,
decidiren fusionar els grups Albaida, Muntanyencs i l'anomenat
també Grup Excursionista de Mallorca, que donà nom al club.
Però l'amor per la motxilla de Palos va començar molt abans,
just quan tenia setze anys i va decidir, amb una colla d'amics de
la Joventut Seràfica, anar fins a Randa. La caminada des d'Algaida
li va semblar una proesa: «No hi havia camins, com ara, i ens va
semblar una autèntica aventura», explica. Just després va començar
les seves sortides amb el Grup Excursionista del Foment del
Turisme: «Va ser quan don Xim Quesada em va deixar la seva motxilla
perquè un selleter del carrer de Sant Miquel me'n fes una
d'igual».
Durant els anys de rodolar, una vegada i altra, per descobrir
tots els secrets i rutes amagades de l'Illa, Palos també ha hagut
de saber emprar mà esquerra, cortesia i diplomàcia. Mai no ha
trobat una porta que barràs el seu pas en els camins de muntanya
que transcorren per possessions.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.