Les inundacions de París (1910)

Miquel Ferrà i Martorell04/12/98 0:00

París es desperta ple d'aigua. Les grans pluges de l'hivern han tret de la seva conca habitual el riu Sena i els parisencs veuen com comerços, botigues i molts habitatges resten inundats. El lema de l'escut de París, Fluctuat nec mergitur, que significa que París és remogut per les ones però no es nega, pren tota la seva actualitat. Hi ha, efectivament, sobre l'escut de París una nau medieval de vela sobre ones ben rinxolades, cosa que recorda que la ciutat ha estat des dels temps més antics un important port fluvial. Un conegut escriptor d'aquells dies i avui ja un clàssic de la literatura francesa, Jules Romains, escrivia les seves impressions entorn del fenomen natural que desbaratà la vida de molts ciutadans, provocà grans pèrdues materials però no matà ningú. Com explicava Romains, la població, la gent del carrer, veia la desgràcia amb més mal humor que desesperança. Alguns, fins i tot, els qui tenien poca cosa a perdre, veien el desastre com un divertiment... «No s'ho passen tan malament "deien" quan pensen que no tindran per dues vegades, al llarg de la seva existència, altra ocasió de jugar als patricis de Venècia...».

Les fotografies dels periòdics d'aquell temps ens mostren carrerons convertits en torrents, places que són llacs, avingudes que semblen canals... Barques, barquetes i tota casta d'embarcacions són mobilitzades per transportar queviures, robes, medicaments i altres urgències... «Estic segur "explica Romains" que l'espectacle actual de París no s'assembla a cap altre. Jo diria també que París mai no m'ha semblat una població tan nòrdica. Haig de reconèixer que aquest París dels barris submergits, amb les cases inundades, dins unes aigües brutes, amb les barquetes que hi circulen, carregades de provisions per a les madones de casa, i els mariners que es criden l'un a l'altre per evitar el xoc de les seves perxes és autènticament una vila de canals. Però més s'assembla a una vila marítima del Nord, per exemple, en alguns indrets poc caracteritzats d'Amsterdam que a qualsevol altra ubicació...».

«Cada matí, quan un obre el diari amb ganes de saber si algun altre barri es troba mig negat o si les aigües han entrat per les boques del metro, o si l'electricitat, la llet, el pa no ens mancaren per hores, el periòdic, ell mateix, amb la seva primera pàgina plena de fotografies aquàtiques, sembla haver nedat també dins un poal...». «I mentre escric tot això, potser, l'aigua que cobreix París haurà augmentat de nivell una ditada més. L'excitació popular, les emocions, no són ofegades, però, pels escrúpols de consciència».