El doctor Frederic von Kleinwächter, professor de la universitat
de Czernowitz i membre de l'Acadèmia Romanesa, publica a Leipzig,
tal dia com avui, la seva famosa obra Das Einkommen und seine
Verteilung, un dels textos que «descobreixen» la moderna
economia política, que com explica l'autor en el pròleg de la seva
primera edició alemanya d'un manual d'aquesta ciència, «des de feia
molt temps estava vedat a Alemanya escriure obres d'economia
política. Aquesta ciència, deien, no es troba prou desenvolupada.
La construcció doctrinal d'aquesta matèria quan era clàssica
aparegué en la seva època transparent i clara com el vidre però a
poc a poc anà mostrant els seus defectes i ja no era capaç de
resistir els dubtes que en els començaments sorgiren, de forma
tímida, en el món científic alemany, però que després es varen fer
cada vegada majors sota la influència de les doctrines
socialistes...».
El que pensaven que era només utopia marxista s'havia obert camí
i els avantatges socials i laborals de què la societat gaudeix avui
en dia semblaven aleshores quelcom impossible. Kleinwächter explica
molt acuradament com aquest camí s'anà fent a poc a poc però de
forma definitiva. I ens parla de les antigues novel·les comunistes,
d'aquell premarxisme literari que començà a obrir el ulls als
il·lustrats i als romàntics. Així, en el curiós prestatge, hi
posarien, entre altres llibres, La Utopia, de Tomàs Moro,
La Ciutat del Sol de Campanella, la Història de
Sevarambier de Vairasse, el Viatge a Icària de Cabet, el
Codi de la Natura de Morelly, els escrits de Babeuf i
Fournier, les descripcions de Nordhoff... És a dir, el comunisme
racional positiu...
Diu Kleinwächter: «El pensament fonamental d'aquestes
descripcions o aspiracions, quan tot és comú i que els individus
viuen en aquestes comunitats com una gran família, té el seu suport
en la propietat pública on es troben tots els mitjans de producció
i per tant al sòl i el subsol, les mines, les carreteres, els
mitjans de comunicació, totes les fàbriques i tallers, màquines,
utensilis, eines, animals útils, matèries primes i auxiliars... Els
ciutadans viuen en grans edificis comuns, com els soldats a la
caserna o en els frares al convent...».
És clar que avui tothom gaudeix dels beneficis que predicava
aquella revolució que en el segle XIX era perseguida a sang i
foc.
Avui ja no parlam d'obrers i proletaris sinó de treballadors i
professionals. Les dictadures, siguin les que siguin, van
destinades al fracàs. Però la revolta laboral guanya victòries cada
dia. Llàstima que els dos personatges més traïts del món siguin
Jesucrist i Karl Marx.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.