Les rajoles de la plaça de sa Pobla quedaren ben banyades. Eren
les deu i mitja del matí i encara plovia. A poc a poc, començà a
minvar l'aigua i la pluja acabà en plugim. Però, a l'artífex de la
IV Trobada de Xeremiers i també de la Fira de Luthiers, Antoni
Torrens, el temps, semblava no preocupar-lo. «Si fa fred i plou les
xeremies sonaran millor que mai, perquè, per entrar en calor, els
sonadors s'escamparan per tot el poble, anant d'un cafè a l'altre»,
deia. I de fet, així fou. Els setanta xeremiers que, ahir, es
trobaren a sa Pobla inundaren els carrers de tot el poble, també
feren aquestes entrades puntuals a cafès.
Precisament, les primeres notes es deixaren sentir de ben prest
davant la porta dels bars que envolten la plaça, començaven llavors
a sonar les primeres colles de xeremiers. Mentrestant, a un cantó
de la plaça, els germans Aloy, Mateu, Miquel i Bartomeu, esperaven
el fill de Miquel que toca la xeremia com els seus dos oncles. El
seu pare, però, optà pel tamborí i flabiol. Explicaven que Miquel
fill havia anat de viatge de noces a Amèrica i, clar, «arribà ahir
vespre a Mallorca i ja va dir que no vindria massa prest»,
l'excusava Miquel pare.
Dels tres germans Aloy, Antoni Torrens deia que «a Mallorca hi
ha els Llargos (aquest és el malnom d'aquests tres xeremiers de
Sencelles) i tots els altres xeremiers. Això de ser xeremiers els
ve d'herència, el seu pare ja ho era, també el padrí,...».
Torrens entrava i sortia del centre cultural els Cavallets,
ajudava a col·locar les ximbombes damunt una taula que s'havia
habilitat a l'exterior del local. A dedins, els Luthiers parlaven
animats entre ells i també amb el públic interessat que cada cop
més anava omplint la sala.
Així, Joaquí Miguez Xocas, de Pontevedra, juntament amb la seva
esposa, explicava al que tothom presentava com un geni, Matíes
Mazarico, del grup Cornamúsica de la Garrotxa, que les 13 anelles
de plata que duia la gaita, ell les encarregà fer a Còrdova.
Després passà a mostrar a Maties un «xiulet pastoril» de fusta del
Brasil, que sonava «molt barroc», deia.
Dins tot aquest entretingut entramat, sortia el xeremier Simó
Busquets, de Vilanova i la Geltrú, que havia portat a la Fira de
Luthiers el seu llibre sobre «les xeremies, del sac de gemecs, de
les diferents famílies que hi ha arran del món i de quatre normes
per aprendre a tocar bé». El llibre recull tota informació valuosa
però insuficient per aprendre a tocar, «per això cal molta
pràctica», deia. També explicava que «hi ha diferents maneres de
sonar com ara de parlar el català, d'interpretar en
definitiva».
D'artesans mallorquins, també n'hi havia. Tomàs Salom i Miquel
Tugores retocaven l'estand abans de partir a sonar. Mentrestant
Pau, de vuit anys, esperava vora ells. «Li vàrem regalar el primer
tamborí i flabiol quan tenia un any. Mai no li vàrem imposar; va
ser ell qui demanà aprendre a sonar», explicà el seu oncle, alhora,
que desféu la confusió: «Jo som l'oncle, el pare juga a futbol»,
féu broma i el nin somrigué.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.